Mor Arthur Eddington (1944)

Tal dia com avui mor a la ciutat universitària de Cambridge l'astrònom i físic anglès Arthur Stanley Eddington (Kendal, Westmoreland, 1882). Aquest científic fou un dels primers, juntament amb Russell i amb Whitehead, a apreciar la importància de la teoria de la relativitat d'Einstein i observà l'eclipsi total que l'any 1919 obriria el camí per a l'establiment de tal teoria. Autor de nombrosos llibres d'astronomia per a lectors no especialitzats, la seva tasca pedagògica és també molt important. Durant la dècada dels 20 i els 30 del segle XX aquests textos tingueren especial ressò, sobretot The Expanding Universe, publicat el 1933, un llibre que va recórrer totes les universitats del món. Però la contribució principal d'Eddington a l'astronomia procedeix de les seves investigacions teòriques sobre l'interior dels estels. Ell pensà que la densitat del Sol i, segurament dels estels en general, era considerablement inferior a la de la Terra, i existeixen raons per a creure que el Sol és gasós en la seva totalitat. Però, és clar, això plantejava un altre problema. Quina explicació es podia donar al fet que mantenia el gas sense contreure's sota la temible força de la gravetat estel·lar? Essent així, el Sol s'hauria convertit en una massa diminuta i compacta, quelcom de semblant als «nans blancs» que Adams havia descobert. Eddington explicà, aleshores, que la força expansiva de la calor i de la pressió radiada contrarestava la força contractora de la gravetat. Ja que la pressió de la matèria estel·lar augmenta ràpidament amb la profunditat, la pressió de radiació que contraresti aquest efecte ha d'augmentar també i per tal que això pugui ocórrer, hi ha d'haver un augment de temperatura, de manera que aquest augment necessari seria tal que dins l'interior del Sol el valor calòric hauria de pujar a milions de graus. Això posava difícil, tanmateix, les teories defensades per Chamberlain i per Jeans, segons les quals el Sistema Solar s'hauria pogut formar de manera catastròfica amb trossos de matèria despresa del Sol, al pas d'un estel. En altres mots, a la temperatura de la superfície solar la matèria podia condensar-s'hi; però a l'interior del Sol, segons la teoria d'Eddington, la matèria només s'hi podria dilatar violentament per a convertir-se en gas volàtil, i mai condensar-se per a formar planetes. El 1924, Eddington anunciava la llei de la massa i lluminositat dels estels, una demostració que encimalava tota una vida investigadora, per la qual seria condecorat el 1930.