Mor Isabel d'Hongria (1231)

Mor, tal dia com avui, als vint-i-quatre anys d'edat, la reina Isabel d'Hongria, anomenada la «mare dels pobres», contemporània i parenta del nostre Jaume I el Conqueridor. Ha creat història i llegenda en el si del seu poble. A la mort del seu marit, el landgrave de Turíngia, el 1227, a Calàbria, prengué el govern dels seus estats el príncep Enric, germà del difunt, i enemic d'Isabel, la qual era famosa per fer almoina als seus súbdits més necessitats encara que això pogués significar una reducció de les despeses i solemnitats cortesanes. Per aquest motiu i per aquesta fama, se li formà causa, acusant-la de tudar les rendes de la Corona. La despullaren doncs de tots els seus béns i la feren fora de palau, sense família i sense criats. Restà en el carrer, dependent de la caritat pública. Ningú no la volia admetre sota la seva teulada, puix que qualsevol que li donàs refugi s'hauria d'enfrontar al rigor del nou govern. Isabel es passava tot el dia dins l'església i anava a passar la nit a un estable en ruïnes, cau d'altres pobres mendicants. Aquests li donaven d'amagat i com a almoina, alguns rosegons de pa. Passats uns dies, decidí cercar un convent on passar la resta de la seva vida. El seu oncle, el bisbe de Banverga, assabentat d'això, exigí que li fos retornat el dot i prengué aleshores l'hàbit de l'orde tercer de Sant Francesc. No sobrevisqué gaire temps a la seva dissort material, puix que malalta, anèmica, no trigaren a faltar-li les forces. Agonitzà en el decurs de tres dies, dins la seva cambra conventual. Llavors, el seu cadàver va estar exposat quatre dies a causa de la munió de gent que acudia al monestir per a venerar-la. Fou soterrada a la capella de l'hospital de Marpurg i de seguida va córrer la veu que feia miracles. Es parlava de setze morts ressuscitats i d'una multitud de malalts greus havent recobrat la salut. Havien passat quatre anys de la seva mort quan el papa Gregori IX la posà en el catàleg dels sants. L'arquebisbe de Magúncia manà treure les despulles de la santa de la seva tomba i exposar-la dins una vitrina a la pública veneració dels fidels. L'emperador Frederic II li posà una corona d'or i es trobaven presents, en el decurs d'aquelles solemnitats, el landgrave Herman i les princeses Sofia i Gertrudis, tots tres fills d'Isabel. Registren les cròniques que més de dues-centes mil persones varen retre homenatge a aquelles relíquies dipositades dins una urna d'argent sobre l'altar de l'hospital. Després, passats els anys, part de les despulles descansarien a l'església dels carmelitans de Brussel·les, i una altra part a la Capella de Roca Guyon, sobre el riu Sena.