«Com un ventall» mostra la faceta més intimista de Miquela Lladó

Aquest nou àlbum, editat per Produccions Blau i que sortirà a la venda per desembre, recull algunes de les seves creacions més recents, dins la línia de recuperació de la música mediterrània que ha caracteritzat tota la seva obra realitzada des del 1981 com a vocalista de Música Nostra.

L'estudi d'enregistrament Hiroshima de Toni Pastor ha estat l'escenari, aquest estiu, de més de dos mesos de feina. Amb el suport instrumental de diversos músics de l'Illa i amb una harmonizatció molt actual, Miquela Lladó ha aconseguit un disc esplèndid realitzat amb exigència i rigor i en el qual s'harmonitzen elements tècnics i artístics sense oblidar les arrels, i del qual ella destaca la seva faceta més intimista.

Una altra característica fonamental de Com un vental és la recerca incessant de formes expressives noves, a l'empara de la musicalitat específicament mediterrània, però amb reminiscències actualitzades d'altres sonoritats com el blues, la cobla o el fandango.

L'artista mallorquina ha dedicat aquest treball a «les emocions i als sentiments». N'és un exemple el tema que obre el disc, A ses roses, fruit de la barreja de dues poesies de Maria Antònia Salvà; Saler de So, «una cançó que tracta d'aspectes tan essencials per viure com la tendresa, l'alegria, la dolçor, les basades...»; o Es color de s'Alegria, amb tot la vivor del fandango. Així mateix, l'esplèndida veu de Lladó dóna un colorit nou a temes d'altres autors com Me'n vaig a peu, de Joan Manuel Serrat; o Pena peneta pena, cobla de Quintero-León i Quiroga, que Lladó ha adaptat al català; Mai dons fer finit.