Miquel Ferrà i Martorell17/11/04 0:00
TW
0

«Vulgui el Cel que no tenguis,/ cruel home, bon viatge;/ la mar, atacant penyals,/ els teus pilots desconcerti,/ destrossi tes antenes; tes veles a l'aigua llanci,/ eixàrcies totes confongui;/ que no en resti un pal dret,/ que no et deixi tauló sencer;/ diluvis sobre et caiguin/ perquè de cap t'hi neguis,/ dins son pèlag agonitzis,/ i si arribes a terra,/ estèrils platges ploris,/ trobis Líbies desertes,/ caribs t'esposa profanin,/ indis robin tes riqueses,/ la sed mati els teus amics/ de fam tes ministres morin./

Les coses que més estimes,/ destrossades vegis,/ pastura d'afamegats lleons,/ de tigres mortals preses./ No sàpiga de tu la gent,/ ni altra sepultura tenguis,/ que les silvestres entranyes/ de les més bàrbares feres./ Mes ai, cruel! Tes malediccions mateixes/ són aquestes: que no t'agafin, que portes/ el que jo més estim;/ per ella empari Déu ta ingrata vida».

Aquestes malediccions eren pronunciades, en versió teatral de Tirso de Molina, contra un personatge històric, el cavaller portuguès Manuel de Sosa, per una dama de la mateixa nacionalitat, Donya Maria de Silva. Sembla que el tal Don Manuel havia tingut per amants dues dames principals i es casà amb una, deixant abandonada l'altra. Donya Maria, la dama abandonada, mare del nen Diego, va veure com el pare li arravatava el fill per a donar-li una selecta educació a Lisboa. Els fets s'esdevenien a Goa, ciutat portuguesa a l'Índia, i allà restava la tal Maria de Silva sense ofici ni benefici. La ràbia li feia pronunciar aquells mots tan amenaçadors i amargants. Recordem que Goa és un enclavament en la costa índia de la mar Aràbiga, entre els estats de Maharashtra i Mysore, conquerit per Alfons d'Alburquerque el 1510 i que va pertànyer a Portugal fins el 1961, quan l'ocuparen tropes de l'Índia i fou incorporat al país. Era territori ric, amb conreus d'arròs, canya de sucre i cotó, així com mines de ferro i manganès. Testimoni d'aquella època és la catedral, renaixentista, del 1562.

Però tornem a la història. En aquesta data, els desitjos de revenja de Donya Maria de Silva restarien complits: Don Manuel, la seva esposa Elionor, i el nin Diego, naufraguen la costa de Cafreria, i separats pels negres, vénen a morir de necessitat dins la selva, servint d'aliment als lleopards el cadàver de l'infidel amant. La Costa de Cafreria, és a dir, el territori dels cafres, inspirava gran temor als mariners ja que els bantús, que habitaven aquella regió del sud-est d'Àfrica, eren considerats els indígenes més bàrbars i cruels. El gran comediògraf Fra Gabriel Téllez, més conegut com Tirso de Molina (1584-1648), va fer servir el tema per a una de les seves exemplars històries teatrals.