El crim de Campos (1902)

Miquel Ferrà i Martorell16/11/04 0:00

A una petita casa de camp, coneguda com Es Palmer, hi vivia una família composta per Miquel Oliver Mas, de quaranta-tres anys, vidu, i les seves dues filles d'onze i tretze anys respectivament. Sobre les dinou hores d'ahir, quan aquesta família feia la vetlada al davant del foc, a la llar, sentiren com lladrava el ca que tenien. El pare sortí a l'exterior de l'habitatge per veure si algú s'hi acostava. Tot d'una que aparegué a la porta li fou disparat un tret amb una arma de foc, ferint-lo en el costat esquerre, de la qual ferida morí als pocs moments. Imaginem el drama amb dues criatures menors, indefenses, com a únic testimoni de l'assassinat. Els delictes violents, amb homicidi, no eren freqüents a la Mallorca d'aleshores, i mai, o quasi mai, fets per autors del crim organitzat. No hi havia pistolerisme ni gangsterisme.

Observant les notícies de l'època es tractava sovint de crims passionals o d'assassinat per revenja i qüestions d'honor, deutes de joc, violació, adulteri, pederàstia... La majoria dels crims no era resolt. La Guàrdia Civil investigava però a les poblacions rurals se solia imposar el silenci.

Però, quines eren les causes de mort dels mallorquins aquell mateix any de 1902? Ho aclaria Damià Serra, cap dels treballs estadístics de la província: febres intermitents, caquexia palídica, rosa, diftèria, grip, tuberculosi, malalties del sistema nerviós, malalties de l'aparell circulatori, respiratori i digestiu, senectut i morts violentes. Però les morts violentes en tot l'arxipèlag, aquell any, no passaren de mitja dotzena. El més horrorós, que causà més alarma, a començaments d'any, havia tingut lloc a sa Pobla, prop de Búger: «Caçava erissons dins l'ametlerar de la possessió de Son Costa, Arnau Frau, Damianet, de quaranta-tres anys d'edat, vidu, que fou atacat, rebent un tret de revólver a l'orella esquerra, el qual projectil no hi penetrà per haver llenegat sobre l'os. Després, l'assassí, armat amb un martell, li destrossà tota la part esquerra del crani, un dit de la mà en aquesta banda i l'índex de la dreta, suposant-se que fou quan la víctima es posava les mans a la part on rebia els cops. L'infeliç Frau restà mort enmig del camp i no fou trobat fins a les de vuit hores del dia sis per un pagès de Son Costa. El mort era persona de molt bona conducta, que vivia del seu jornal i dels seus interessos, que li produïen alguns préstecs fets sota escriptures privades. Creuen que el crim fou comès pel desig d'heretar els seus béns i ha estat detingut un tal Martí Capó, de vint-i-vuit anys. El jutge d'intrucció i la Guàrdia Civil treballen en aquest afer...».

Aquesta mena de crims que ens recorden la literatura de Ponson du Terrail i del seu personatge Rocambole, històries inspirades en el que s'esdevenia en els barris baixos de París en aquella època, causaven gran alarma pública.