TW
0


Nombrosos aficionats a l'automobilisme es van citar al llarg del dia d'ahir en S'Escorxador de Palma. Aficionats especials, però. Perquè, bé, sí; la cosa anava de cotxes, però de cotxes que quasi res, o molt poc tenen a veure amb l'original. Manolo Alcántara havia adquirit fa quatre anys un Audi A3 1800 turbo que ara en gairebé res s'assembla a aquell, almenys estèticament, ja que entre xapa, so i complements, ha invertit entre deu i onze milions de pessetes, fins al punt «que ja no li puc posar res nou, llevat que el desmunti i el reconstrueixi amb altres peces».

Són, com deim, cotxes especials, que han passat tres o quatre vegades -fins i tot més- pel «cirurgià plàstic» perquè els hi faci una repassada. L'últim que ha rebut el de Jaime Martorell, un Golf 4 als seus orígens, han estat unes llantes que «m'han costat 6.000 euros». Clar que això no és res amb el que ja du gastat, que és entre quatre o cinc milions de les antigues pessetes. En què? «Idò a fer-li canvis: el cotxe porta el para-xocs de l'Audi TT, la part posterior del Seat León... l'audio m'ha costat 12.000 euros...» Són, a més, cotxes que no solen circular, que els seus propietaris tenen al garatge, on els renoven, cuiden, llustren i... estimen! «Hi ha qui té una estimada i hi ha qui té un tunning», diu Alcántara, que a diari deixa el cotxe al garatge i circula per Palma amb una furgoneta.

Clar que n'hi ha d'altres que es deixen de despeses i canvis i van directament a mogollón. És a dir, compren a Alemanya un Lamborgini que després causa sensació a s'Escorxador. «Em van demanar 180.000 euros i regatejant els vaig rebaixar a 150.000, 25 milions de les pessetes d'abans -explica l'amo. I com que ho du tot, per què li he de canviar alguna cosa?». I té raó.