El ple del Consell de Mallorca haurà de tornar a parlar avui de literatura i de teatre. El grup de consellers socialistes ha fet una pregunta que haurà de ser contestada avui per la consellera de Cultura de la institució, Dolça Mulet. El que els socialistes tracten de dirimir és quina ha estat la contribució del Consell de Mallorca en la celebració de l'any Pere Capellà (1907-1954), el dramaturg del qual es compleixen enguany cinquanta anys de la seva mort. Sembla que hi havia tot un seguit d'acords verbals per sumar-se a la celebració d'aquest any i els consellers socialistes volen saber si aquests s'han duit a terme o no.
Segons explica l'escriptor Llorenç Capellà, «la celebració d'aquest any ha tengut un moment clau que és que el reconeixement que la trajectòria vital i política de Pere Capellà compta amb gests de moralitat incontestable. La societat dels anys vuitanta va dur el triomf del model iuppie i una pèrdua de valors molt gran. Ara són molts els joves que han trobat aquests valors en l'obra de Capellà, que són l'amor a la terra com a necessitat vital, a la llengua, al país i la solidaritat amb les persones. És un missatge d'esperança que des del 1975 no s'havia tornat a donar i crec que amb l'any que se li dedica el que es fa és recuperar l'estudi d'una persona de la República».
El cas és que fins al moment el gruix de les commemoracions de l'any Pere Capellà les ha tirat endavant l'Ajuntament d'Algaida acompanyats en aquesta tasca pel suport de la Universitat de les Illes Balears i per Sa Nostra. També l'Ajuntament de Montuïri té programades tres conferències de gran nivell en el mes de desembre que se sumaran a les que ha organitzat el Consistori algaidí en els darrers mesos i que encara duren. Però quines són i han estat les claus per entendre la commemoració d'aquest any? En primer lloc i per sobre de totes s'ha de destacar l'esforç d'un ajuntament petit, del Pla de Mallorca, que s'ha bolcat a fer coneguda la figura del dramaturg no tan sols a Algaida sinó en tot l'entorn on Pere Capellà es va moure. Amb un pressupost petit, i les dificultats suplides amb no pocs esforços imaginatius, s'ha aconseguit una celebració de pinyol vermell.
Possiblement aquesta sigui una de les claus d'aquesta commemoració. Com a punts estratègics s'ha de remarcar el fet que el pregó de les festes patronals li fos dedicat -el va llegir l'escriptor Antoni Serra, una de les persones que més ha contribuït a prestigiar la feina de Capellà-; l'homenatge de l'associació d'escriptors en llengua catalana que va fer una taula rodona al casal homònim algaidí i el sopar d'entrega dels seus premis Cavall Verd en homenatge a la seva figura.
Es va continuar amb la publicació del primer volum de les seves obres completes amb un pròleg de Maria Magdalena Alomar, el monogràfic de la revista Lluc i la celebració del cicle de conferències de gran nivell al casal Pere Capellà amb experts sobre la seva obra i el seu temps. «Aquest crec que ha estat el principal encert del cicle de conferències organitzat a l'entorn de Pere Capellà. Que és que s'ha analitzat el context en el qual va crear la seva obra i les seves circumstàncies personals», explica Llorenç Capellà. També hi haurà l'escenificació de El rei Pepet.
Per a la història també quedaran un calendari dedicat a l'escriptor, els logotips i tots els cartells dissenyats per Falconer per enguany, elogiats moltes vegades pels membres del Consistori algaidí.
Però sense cap mena de dubte el gran revulsiu d'aquest any Pere Capellà, el que més crida l'atenció, és que hagi servit com un element dinamitzador i de cultura en un petit poble de l'interior de Mallorca on s'ha redescobert un dels seus veïns més il·lustres i on parlar de Pere Capellà és un fet normal entre els seus habitants.
No hem d'oblidar tampoc la feina feta per il·lustres precursors en la reivindicació de Capellà: Biel Majoral, que ha convertit en himne el «Jo sóc català» de Capellà en musicar-lo, l'escriptor Antoni i alguns professors de la Universitat de les Illes. Avui sabrem què ha fet i què pensa fer el Consell per homenatjar-lo.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.