10/11/04 0:00
TW
0

P.GIMÉNEZ.Palma.
El poeta Pablo Neruda (1904-1973) i l'arquitecte Germà Rodríguez Arias (1902-1987) van coincidir a Santiago de Xile a principis de la dècada dels anys 40, quan el segon s'exilià al país sud-americà. La sòlida relació d'amistat que es forjà entre l'autor xilè i l'arquitecte català es va materialitzar en tota una sèrie de projectes d'habitatge i diversos mobles en què es veu el segell racionalista de Rodríguez Arias i la petjada poètica de Neruda.

Fotografies i plànols d'aquestes realitzacions, dissenys de mobiliari, com també cartes, telegrames i anotacions personals d'ambdós autors relacionades amb aquests projectes componen l'eix de l'exposició Cases per a un poeta. Neruda-Rodríguez Arias, la mostra amb què la demarcació mallorquina del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) inaugurarà el primer trimestre del 2005 la seva rehabilitada sala d'exposicions.

Produïda pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya dins el cicle que organitza sota el lema «Arquitecte i client», la mostra que es podrà visitar a Palma completa el muntatge que treu a llum valuós material original amb dos registres més: la publicació d'un catàleg, que aprofundeix en alguns aspectes de l'univers creatiu que compartiren aquests personatges; i el documentaIlla negra, illa blanca.

El president de la demarcació mallorquina del COAIB, Frederic Climent, va explicar que l'exposició que es podrà visitar al col·legi té un doble interès. D'una banda, «testimonia la relació íntima que es va establir entre Neruda i Rodríguez Arias com a arquitecte i client» i, de l'altra, a través del documental, «revisa les realitzacions de l'arquitecte a Eivissa, una vegada que va retornar del seu exili», que van suposar la introducció «física del racionalisme» a l'illa pitiüsa.

Però part d'aquest llegat no es podria entendre sense conèixer els projectes que Germà Rodríguez Arias desenvolupà tot just abans. Pioner de l'arquitectura racionalista a l'Estat, membre del GATCPAC i company de Sert, durant el seu exili a Xile, entre el 1940 i el 1957, Rodríguez Arias va treballar en set projectes al costat de Neruda. D'aquests se'n van materialitzar quatre, que donaren com a resultat «una arquitectura difícil de classificar», destaca Climent, qui resumeix metafòricament la relació vital d'aquests autors afirmant que «Rodríguez Arias posava la partitura, l'estructura senzilla i racional, i Neruda les notes». En opinió de l'expert, aquestes realitzacions «són com un vestit fet a mida per a Neruda. Són construccions que surten del que és corrent, espais recollits i laberíntics als quals Neruda incorporava quasi de forma literària els objectes més extravagants -la major part reciclats- però plens d'història», assenyala Climent.