El VII Europfilm va viure ahir una jornada molt intensa amb la
presentació de cinc pel·lícules, una d'elles, Catarsis, a la Secció
Oficial del certamen. Fins ara, les pel·lícules amb una major
audiència han estat les alemanyes. Catarsis és «la primera
pel·lícula espanyola que ha estat retocada íntegrament de manera
digital», va explicar el seu director, Àngel Fernández Santos.
Protagonitzada per Luisa, «una escriptora que té set dies per
acabar un poema que ha d'enviar a un concurs, segons Chusa
Barbero», l'actriu que interpreta el paper, el film es converteix
en «un poema visual replet de sensacions», va dir Fernández Santos
en el qual «una escriptora s'enfronta a la seva pròpia
creació».
L'espectador comparteix el viatge de Luisa a la recerca de «la
creació perfecta» que li permeti de guanyar. Un viatge
«aclaparador» que es recolza en una imatge i un so asfixiants,
segons el seu realitzador. La jornada també va comptar amb Ouija,
pel·lícula que es va projectar dins de l'apartat de Cine Català.
Basada en el terror psicològic, «el que suggereix més que ensenya»,
segons un dels seus protagonistes, Jaume García, la pel·lícula
narra la història d'un grup d'amics que una nit decideixen jugar
amb una ouija. «Els personatges i les seves pors centren la trama,
deixant en un segon lloc l'existència del teòric fantasma». Ouija
és el primer llargmetratge de Juan Pedro Ortega, qui va destacar
que el festival cinematogràfic donava la possibilitat a Mallorca de
poder gaudir de la pel·lícula en la seva versió original en
català.
Dins de la secció Cine Documental, l'Europfilm va comptar ahir
amb la cinta de Jan Arnold Los héroes nunca mueren. En aquesta
pel·lícula el director intenta reconstruir la història de la més
famosa fotografia de guerra mai presa: la foto de Robert Capa que
capta el moment de la mort d'un milicià. «La imatge em serveix com
excusa per parlar de la fotografia de guerra i, sobretot, de les
guerres», va explicar Arnold.
El director va destacar que «en aquest film hem barrejat de
manera salvatge 70 anys de fotografies de guerra i arriba un moment
en què t'adones que el lloc on ha estat presa la imatge deixa de
tenir importància perquè no es diferèncien», assegurà, i afegí que
«al final l'única cosa que tenen en comú és el patiment humà». De
fet, segons Arnold «el patiment humà que testimonia una fotografia
del 36 és el mateix que es dóna ara», assegurà. El director també
lamentà l'únic inconvenient amb el qual s'ha trobat durant la
realització d'aquest film: «La família de Capa no ens ha deixat
reproduir la imatge», i, per aquest motiu, no surt en el
documental.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.