Establiments, barri «lawrencià» (1584)

Sembla que el llogaret dels Establiments ja apareixia documentat el 1584, quan els papers parlen de l'existència de disset parcel·lacions a la zona. El nucli primitiu, actual Establiments Vell, nasqué quan la possessió de Son Gual fou parcel·lada. La majoria de les parcel·les estaven integrades per un hort i un habitatge, de manera que els seus habitants devien proveir de fruita i verdura els mercats de Ciutat. Cent anys després era també parcel·lada a la possessió de Sarrià les terres dites del Muntant. Això formaria un segon districte, Establiments Nou. Si n'haguéssim de fer un evocatiu itinerari, començaríem per la visita de l'església de la Immaculada, que data del segle XVII, encara que no fou consagrada pel bisbe, Francisco Garrido de la Vega, fins a 1768. El temple té una nau amb cinc capelles per banda, una de les quals és el baptisteri. El frontispici, amb el seu triple cloquer, té un rellotge de sol, una senzilla rosassa de motlures concèntriques i ferros forjats, així com una portada amb relleu historiat, tot fent al·lusió al dogma que li dóna nom. Una estampa d'arquitectura romàntica que data del 1874. D'aquí, per la carretera d'Esporles, aniríem llavors fins a la capella des Muntant, una esglesiola encara més senzilla, oratori amb petit cloquer lateral i ornament ceràmic a la façana. Pel camí, els topònims són també prou evocadors: Coma Freda, es Molí de Vent, es Pou Comú, es carrer des Forn de Vidre, que ens hi porta, o el caminet de Son Morlà. Habitatges antics i moderns es barregen a una vorera i a l'altra. El detall pagès, el detall modernista i la inevitable intrusió funcional. Pel que fa als locals de tertúlia i esplai, vet allà el bar de l'època que corre i el tavernó de carreter, amb la seva generosa porxada, el cafè tradicional i l'hostalet antic. Tal volta l'indret més conegut o emblemàtic sigui la casa de Son Vent, on residiren, el 1838, el compositor polonès Frederic Chopin i l'escriptora francesa George Sand. El 1889 l'església evangelista, a través d'un pastor britànic, aconseguí implantar-se a la zona. El vicari catòlic mogué aleshores un moviment de protesta que tingué èxit, ja que els reformadors hagueren d'interrompre les seves activitats. Establiments Vell, entre la Riera i el torrent de Bàrbara, com un d'aquells pobles anglosaxons anomenats Two Rivers, conserva, però, bona part del seu caràcter multisecular i m'atreviria a dir que és un nucli d'obertura, com el que descrivia l'escriptor anglès D.H. Lawrence: «Nosaltres vivíem a la zona d'Obertura, a una casa de la cantonada. Un caminal, a través del camp de conreu, passa entre grans matolls espinosos. A l'altra banda teníem el torrent, amb un vell pont, per on les ovelles anaven als prats. Els matolls havien crescut com els arbres i ens podíem banyar dins una bassa, en el mateix racó on rentaven les ovelles, prop del desnivell de la vella represa del molí...».