Informe favorable per fer Bé d'Interès cultural l'església de Sant Jaume a Palma

La construcció del temple gòtic palmesà es va iniciar al voltant de l'any 1320

L'església de Sant Jaume de Palma.

TW
0


La ponència tècnica de Patrimoni Històric del passat dimarts acordà en la seva reunió aprovar l'informe favorable per a la declaració de Bé d'Interès Cultural amb categoria de monument de l'església parroquial de Sant Jaume de Palma. Ara serà la comissió insular d'Urbanisme la que haurà d'aprovar o rebutjar de manera definitiva aquest expedient.

L'església de Sant Jaume va començar a construir-se el 1320 sent Jordi Despujol el mestre major. Es va construir seguint els models de les esglésies conventuals mallorquines de finals del segle XIII, amb esquema de temple de nau única amb coberta de fusta o volta de creueria. Sant Jaume es va estructurar a partir d'una nau única de sis trams, i coberta de creueria, amb sis capelles laterals de planta rectangular, a excepció de la capella del Santíssim de planta quadrangular i coberta per una cúpula de vuit paraments damunt petxines.

La façana recorda la de l'Hospital de Sant Pere i Sant Pau de Palma, també obrada per Thomàs, i ve definida per la planitud, característica de les façanes del XVI i on destaquen com a elements decoratius la rosassa i el portal major. La portada del segle XV, d'estil bizantinogòtic segons Pons Fàbregues, va ser substituïda l'any 1776 per l'actual, obrada per l'escultor Miquel Thomàs i d'estil barroc tardà, caracteritzat pels elements decoratius menuts i caragolats procedents del rococó francoalemany.

Així mateix, l'informe tècnic recull la rellevància dels diferents retaules, com el retaule barroc de la capella del Bon Pastor, el retaule neogòtic de la capella de Sant Antoni; el retaule de tipologia cambril i d'estil neoclàssic de la capella de la Immaculada, els retaules neogòtics de la capella de Nostra Senyora del Sagrat Cor i de la capella de Sant Jossep i de la del Sant Crist del Sant Sepulcre. El retaule d'estil barroc de la capella de Sant Gaietà o del Santíssim; el retaule d'estil neogòtic de la capella de Sant Blai, el retaule barroc de la capella de les Ànimes. També s'assenyala que a la capella de Sant Sebastià es troba situat l'orgue que fa que sigui d'una alçada inferior a la resta de capelles.

Segons explica l'informe, «la parròquia de Sant Jaume, a part de tot aquest ric patrimoni retaulístic també conserva un important patrimoni de peces d'art litúrgic i sumptuari, encara poc conegut ja que encara no s'ha inclòs a l'inventari de Béns Mobles de l'Església catòlica». Amb la Conquesta de Jaume I de l'illa de Mallorca l'any 1229 i la instauració d'un nou sistema social, econòmic i religiós es varen produir importants canvis a la forma i en l'estructura de Madina Mayurqa. Entre aquests canvis es poden destacar els espais religiosos, les antigues mesquites varen passar a convertir-se en esglésies catòliques i una de les primeres que va viure aquestes transformacions va ser la de Sant Jaume.