Berganza: «L'afer amb Onassis fou el que es va carregar la carrera de Maria Callas»

Per la mezzo madrilenya, la Divina ha estat un referent en la seva carrera com a artista i atribuí a l'afer amb l'armador grec Aristòtil Onassis l'inici del seu declivi. Segons considerà, «Onassis es va carregar Maria Callas. La vida de festes, luxe i mals horaris fou l'autèntic motiu que la Callas es retiràs tan jove per problemes en la veu. No la perdé pels seus règims per rebaixar pes, ni tampoc pens que fos determinant haver-la forçada massa amb papers que anaven més enllà del seu repertori». Per Berganza, Callas, lluny de ser «una diva capritxosa», era una «autèntica professional... No era tan sols una gran cantant, sinó una gran artista amb una personalitat irrepetible que la feia única sobre l'escenari».

Quant al panorama actual de la lírica, no dubtà a assenyalar «el buit de grans artistes», afirmant que en aquests moments no «l'emociona cap veu» i criticà amb duresa els muntatges innovadors que «destrossen» l'obra dels grans compositors. La mezzo no s'explica com és possible que «directors d'escena que no saben res de música es permetin retallar i fins i tot canviar el sentit de les obres de grans mestres com ara Mozart amb l'excusa de fer-los més propers».

Per Berganza, «és essencial respectar la partitura» de la mateixa manera que «a ningú no se li ocorreria fer-li unes pintades al David de Miquel Àngel o a un Goya, o canviar l'obra de Cervantes perquè els joves no l'entenen». Segons l'artista, «les obres mestres mai no queden antigues» i l'òpera «és un espectacle de grans obres». Tot i que el tarannà actual no sigui del seu gust, Berganza manifestà el seu convenciment que «la bona òpera ressuscitarà quan la direcció d'escena torni al seu lloc. Però estic segura que hi tornarà, perquè és aquí, com Goya, i llavors serà quan jo tornaré a veure espectacles».