Lawrence i els indis de Tao (1924)

Miquel Ferrà i Martorell04/11/04 0:00

En aquestes dates, David Herbert Lawrence, que havia visitat Mallorca sense gaire entusiasme, es traslladava a New Mexico en companyia de la seva muller i de Dorothy Brett, noble anglesa. L'escriptor pretenia fundar a Taos una societat ideal, d'acord amb els seus principis de vida. Tanmateix, no tingué èxit i només unes poques persones es varen fer ressò del seu projecte. Lawrence havia nascut a Eastwood, Nottinghamshire, el 1885, i acabaria la seva existència sota el sol de la Provença, a Vence, el 1930. Va provocar la controvèrsia des de les seves primeres novel·les perquè la societat del seu temps, especialment la britànica, considerava d'una excessiva cruesa i massa explícits els passatges amorosos en el si dels seus relats. Fins i tot, el 1915, se l'acusà d'obscenitat per la seva novel·la L'arc iris. Tots aquests problemes feren que es decidís a viatjar molt des del 1919 i residí a diferents països, França, Itàlia, Mèxic, Estats Units, Austràlia... sempre cercant un ambient més permissiu on poder publicar la seva literatura vitalista que glorifica els instints al davant de les restriccions socials. La seva obra més emblemàtica, L'amant de Lady Chatterley (1928) fou prohibida a Anglaterra i provocà un sorollós escàndol.

Atret per la cultura etrusca i per la civilització precolombina dels asteques, dedicà a ambdós temes moltes pàgines. Però el territori que el fascinà fou Taos, a New Mexico:

«Els indis diuen que Taos és el cor del món. Tal volta, del seu món. Alguns indrets semblen extingibles sobre la terra: San Francisco, per exemple. Altres semblen definitius. Tenen una veritable nodalitat. Mai no he sentit això tan poderosament com fa anys a Londres, la intensa i poderosa nodalitat d'aquest gran cor del món. I durant la guerra, aquest cor s'esquinçà per a mi. De manera que així són les coses. Els paratges poden perdre la seva nodalitat vivent. Roma, per a mi, ha perdut la seva. A Venècia hom pot sentir la màgia del bruixot i vell nodus que uní antany l'Orient i l'Occident, però que segueix essent la bellesa d'una vida extraterrenal. El poble de Taos conserva encara la seva antiga nodalitat. No com una gran població, sinó a la seva manera, com s'esdevé amb els monestirs d'Europa».

Nodalitat. Aquesta paraula poc comuna, procedent del llatí nodus, indica cada un dels punts oposats en què talla l'eclíptica l'òrbita d'un cos celestial, i així, per exemple, parlam dels nodus de la Lluna. Per extensió, en física, és el punt on es creuen ones sonores o lluminoses, el punt immòbil d'una corda vibrant, etc.

Però en el sentit poètic de Lawrence diríem que és l'essència del batec del cor...

«El poble indi de Taos em causa un efecte molt semblant al dels antics monestirs. Quan hom hi arriba, sent quelcom de definitiu. Hi ha una arribada. La nodalitat hi existeix encara...».

Llàstima que Mallorca no li descobrís aquesta nodalitat.