Maten a trets al carrer el polèmic i antiislamista director de cinema holandès Theo van Gogh

La seva mort ha commocionat tot el país i revifat la confrontació amb la població musulmana. La seva mort obre una altra vegada al país el debat públic sobre el cas del polític de dretes Pim Fortuyn, assasinat el 2002, pocs dies abans de les eleccions, i sobre qui Van Gogh estava dirigint una pel·lícula. A l'igual que Pim Fortuyn, el cineasta havia sembrat la polèmica entre els sectors musulmans pel seu documentaSubmissió, en el qual criticava la posició de la dona islamista.

Però la cosa anava més enllà. En el seu portal d'internet el director de cinema atacava la societat multicultural holandesa, la qual, segons ell, posa en perill «les normes i els valors de la societat occidental» i amenaça de «transformar els Països Baixos en Belfast d'aquí a pocs anys». Theo van Gogh, qui es presentava com a parent del pintor Vincent Van Gogh (suposadament era el besnét del germà de l'artista, Theo van Gogh), va realitzar el 2004 Submissió, un curtmetratge sobre l'Alcorà i la submissió de la dona difós a finals d'agost per la televisió holandesa. La pel·lícula estava basada en el guió d'una parlamentària liberal d'origen somalí, Ayaan Hirsi Ali, qui ha fet de la lluita contra els efectes de l'islamisme en les dones el seu cavall de batalla.

Després d'emetre's Submissió, el realitzador va rebre amenaces i va estar un temps sota protecció policíaca, cosa que no li agradava en excés. Entre d'altres coses, solia qualificar els musulmans de «folladors de cabres» i denuncià el «sentimentalisme exagerat» d'un membre de la comunitat jueva dels Països Baixos en una discussió sobre l'Holocaust, cosa que li va valer la reputació d'antisemita. El presumpte assassí deixà una carta sobre la víctima, el contingut de la qual no s'ha donat a conèixer. També es desconeix la motivació i si actuà de forma individual o amb l'ajuda d'altres.