No Children s'endú el seu nou disc de punk a voltar per Europa

Els mallorquins presentaran «Reality» a 7 països en 29 concerts

JOAN CASTELLSPalma02/11/04 0:00

A Mallorca hi ha algunes bandes que viuen allò que es podria definir com hiperactivitat escènica. Però en el cas de la banda de punk No Children aquesta situació no és tan òbvia si hom es fixa tan sols en la programació dels escenaris de Mallorca. La seva activitat se centra a l'estranger. No Children s'endinsarà avui mateix al continent europeu en un periple de 29 concerts en 7 països per presentar el seu nou treball, Reality.

La gira es compon de 5 dates a Bèlgica, 3 a Holanda, 6 a Alemanya, 1 a Àustria, 4 a la República de Txèquia, 2 a Portugal i 7 dates més a la península per arrodonir-ho. «Ens hem endeutat molt, hem comprat una furgoneta enorme en la qual viatjarem tots els músics, Marc Bronsard, que és el nostre tècnic de so, i un amic, Rafa, que s'encarregarà de posar la paradeta de les camisetes, dessuadores i adhesius», explicà Edy.

No Children començà l'any amb una gira de més de 30 concerts als Estats Units. El seu retorn a Mallorca es va veure marcat per la partida del seu guitarrista, Jaume Salat. En un moment per a la reflexió, No Children decideix tancar-se al local d'assaig i, amb la inclusió del Dimas a la guitarra, intentà compondre nous temes. Tres mesos després envaïren de nou els estudis Electric Chair de Pablo Ochando, on enregistren Reality. «És una fotografia del moment actual, del moment de forma en el qual està la banda», explicà el baixista Edy Pons.

«Estam completament satisfets amb el resultat, el disc és molt variat, molt directe. I ara, amb la gira per Europa, l'estrenarem als escenaris». Tant és així que les còpies d'aquest segon treball arribaren a les seves mans divendres passat. Una edició coproduïda per ells mateixos i el segell de nova creació Electric Chair Music. Lluny queda ara el debut de la banda, Never look back, editat per Blau-Discmedi, i resultat de tres anys d'assajos i de composició. Aquest nou treball es presenta com un retrat molt més fidedigne del moment actual de la banda, en la seva manera d'afrontar les cançons, molt més concreta i acurada.