La festa de Tots els Sants (731)

Miquel Ferrà i Martorell01/11/04 0:00

Explica el Pare Croiset que l'Església no contenta de proposar per a cada dia de l'any algun dels habitadors de la Jerusalem celestial, decidí de dedicar un dia a tots aquells herois, coneguts o no coneguts, que per matèria del seu culte deuen estar a la Glòria. Aquesta creença arrelà durant el pontificat de Gregori III, el qual va fer construir una capella a la Basílica de Sant Pere en honor del Salvador, Maria i tots els sants. Llavors, havent passat a França el papa Gregori IV el 835, manà que fos celebrada amb tota solemnitat aquesta festa. En el regne d'Anglaterra era festa de precepte encara després de la reforma protestant. Sobre aquest tema predicava el Venerable Beda: «Hem de marxar, germans meus, pel camí de la vida, amb esforç i alegria, puix que el Cel és la nostra veritable pàtria i en som tots ciutadans. Tots hem de sospirar per aquella celestial mansió en aquest dia de festa i pensar que totes les nostres amargors són a causa del desterro que patim aquí estant, com hostes de la terra, forasters i caminants».

«Els sants són els nostres compatriotes i algun dia serem els seus companys a la Ciutat de Déu, els seus hereus i cohereus...»

Llavors, Sant Ciprià, a un dels seus sermons, ens explica que «tota una multitud de parents i amics nostres ens sortirà a l'encontre. Posarem primer els nostres ulls en la nombrosa tropa dels nostres germans coneguts, i dels nostres fills, que alegrats de la seva fortuna i satisfets de la nostra, ens ajudaran a participar de la mateixa corona. Gran ha de ser la nostra alegria de veure'ns tots plegats. Allà la gran tropa dels profetes, el cor dels apòstols, l'innombrable processó dels màrtirs, les ànimes que se solidaritzaren amb els pobres... Mereixen tots aquests sospirs, ambicions, anhels, el mateix premi?».

Heus aquí una pregunta que en aquest món no pot tenir resposta.

La justícia racional, segurament, no és translladable a un àmbit d'eternitat, ja que fer-ho seria caure en l'absurd.

Croiset ens fa pensar en tots aquells personatges del martirologi que inspiraren, en aquest dia, a Gregori IV, la celebració de la festa: Sant Cesari que fou llançat a la mar dins un sac; Sant Benigne, a qui trencaren el coll amb una barra de ferro; Santa Maria Esclava que fou destrossada amb unglots de ferro; I un Sant Joan bisbe, Sant Jacob prevere, Sant Severí monjo... Ciutats com Terracina, Dijon, Tarso, Clermond, París, Bayeux, Tivoli etc. feren de la festa de Tots Sants la seva principal celebració de l'any.

A Mallorca, fortament arrelada, amb les seves tradicions devocionals i de rebosteria, és una data imprescindible de la tardor.