Les investigacions donen nova llum sobre els monjos bizantins a Cabrera

L'excavació d'una tomba reforça l'existència d'una comunitat monacal

Cinc arqueòlegs participen en la campanya que es fa a Cabrera aquest any.

01/11/04 0:00

P.GIMÉNEZ.Palma.
Noves restes arqueològiques excavades a la necròpoli de sa Plajeta (Cabrera) reforcen la teoria que defensa l'existència en època bizantina (segles V al VII després de Crist) d'un assentament monacal en aquesta illa. Les noves restes materials que han aparegut, vinculades principalment a «un nou enterrament» localitzat a la necròpoli de sa Plajeta (integrada al jaciment del pla de ses Figueres), no només confirmen les hipòtesis plantejades a l'origen del projecte sinó que aporten «nova llum sobre l'assentement monacal bizantí». L'arqueòleg Mateu Riera, codirector del projecte de recuperació, consolidació i musealització d'aquest conjunt juntament amb Magdalena Riera, explica que els resultats obtinguts a la darrera campanya arqueològica -duta a terme el mes d'octubre- fan que «cada vegada tingui més força que la necròpoli pertanyés als monjos del monestir». Segons va explicar Mateu Riera, en aquesta darrera campanya els treballs s'han centrat en l'excavació d'un nou enterrament de la necròpoli: «La tomba excavada dóna suport a la idea que va existir una comunitat masculina», ja que, «com va succeir amb les dues anteriors troballes, el cos sepultat pertanyia al d'un un home adult».

L'enterrament, el tercer que s'excava d'aquestes característiques, segueix una tipologia pròpia de l'antiguitat tardana en què «la tomba es trova excavada a la roca, en forma de banyera i coberta amb lloses».

En una estructura d'aquestes característiques és on s'han trobat les restes de l'esquelet d'«un home, que, fou sepultat sense cap tipus d'aixovar». Aquesta mancança de material funerari, també identificat a les altres tombes investigades, podria ser un indici «del vot de pobresa que caracteritzava al primer cristianisme». El fet és que, davant els resultats obtinguts fins ara, Riera es mostra quasi convençut que l'estudi de la resta de tombes localitzades al jaciment confirmarà que la necròpoli serví com a cementiri dels monjos bizantins.

S'ha de recordar que l'excavació que es concentra ara a la zona del pla de ses Figueres té l'objectiu final de localitzar el nucli principal del monestir per fer una reconstrucció de la vida d'una comunitat de la qual només es té coneixement per un única referència literària: una epístola del papa Gregori Magne de l'any 603 després de Crist.

Així mateix, Mateu Riera recordà que existeixen altres assentaments menors disseminats per tota Cabrera, indicatius que «aquesta comunitat monacal hauria mesclat el cenobitisme -una vida en comunitat que s'hauria desenvolupat al jaciment principal-, amb l'eremitisme -grups més aïllats testimoniats per jaciments secundaris».

Les noves restes aparegudes s'han d'associar a les descobertes del passat mes de març, quan al mateix jaciment es van localitzar altres enterraments, elements constructius i una cubeta.