Els nàufrags del Birkenhead (1922)

Miquel Ferrà i Martorell26/10/04 0:00

El vapor Birkenhead havia posat rumb a Àfrica del Sud. Hi viatjaven, a més dels homes de la tripulació, un cos de soldats britànics i les seves esposes i fills. Anaven a reforçar la guarnició de la colònia. Navegava el vaixell al llarg de la costa africana, a l'altura de la badia de Simon, i era nit tancada. Quasi tothom dormia i ningú no hagués pogut preveure el menor perill quan la nau xocà contra una roca. Tots pujaren a coberta i el capità i els seus ajudants avaluaren els danys. El clivell era enorme i l'aigua entrava dins l'embarcació en caòtica torrentada. La disciplina de tots aquells homes impedí que el pànic s'apoderàs de la situació.

Els oficials es posaren al cap dels seus homes i donaren les instruccions pertinents. Els soldats ajudaven els mariners en la tasca de treure aigua amb les bombes i així evitar que el navili no perdés una mínima flotació. Però hagueren de llançar a les aigües tot allò que suposava feixuguesa i a més de baguls, amb equipatges i mobles, atuells, objectes de tota mena, fou precís desfer-se dels cavalls. I eren soldats de cavalleria. I cadascú estimava i acaronava la seva bèstia fidel. Alguns amb llàgrimes als ulls i altres amb gest desesperat, deixaren anar per damunt la borda els nobles animals. I tanmateix, al cap de poc temps, el treball de les bombes ja era inútil. El Birkenhead no es podia salvar. Tiraren a l'aigua les canoes de salvament.

La mar estava moguda i les fràgils embarcacions, entre els esculls, també podien anar-se'n a fons. Dones i criatures les ocuparen. Llavors, el cas del Birkenhead es trencà pel mig. Els soldats, a bord, mantenien l'ordre. El comandant els va dir que si es tiraven a l'aigua i nedaven fins a les barquetes, aquestes no suportarien més pes, s'enfonsarien i seria la mort de dones i nins. Així doncs, ningú no es mogué de coberta.

S'havien arrenglerat al davant del seu coronel, tot esperant la gran ona que els havia d'escombrar de l'ampla coberta. Les aigües els arrossegaren i cadascú, nedant a la desesperada, lluità per la seva vida. Alguns aconseguiren arribar a la rocosa vorera. Altres, aferrats a fustes i altres objectes flotants restes del naufragi, foren recollits al dia següent per un altre vaixell que també havia ajudat a les canoes. La gran majoria, però, d'aquella tropa, desaparegué sota les aigües. No sabem molt bé si aquesta data és la correcta ja que existeix una certa confusió entorn del tema a causa d'altres naufragis semblants. Però els fets són verídics i les banderes dels regiments d'aquells soldats anglesos porten el nom de Birkenhead en honor al sacrifici extrem i suprem de quan hom ha de decidir qui és més feble...