ARCA denuncia al jutjat el trasllat de l'esperó del pont d'Antoni Maura

En representació de l'associació, l'advocat Josep Massot, afirmà que la denúncia se centra en concret en el tallamar o esperó trobat vora la pilastra del pont islàmic del segle X. ARCA argumenta que la comissió insular de Patrimoni en cap moment ha pres cap decisió sobre aquesta resta. Per aquest motiu, es considera que «ningú pot moure aquestes lloses» entre les quals circul·lava antigament l'aigua del torrent de la Riera fins arribar a la mar.

Massot reiterà que «nosaltres entenem que aquestes restes no estan emparades en cap autorització del Consell per ser traslladades» i per tant s'està cometent «un presumpte delicte». A l'informe de l'arqueòleg director de l'excavació, Rafael Turatti, no s'identifica en cap moment la pilastra ni l'esperó. Tan sols es fa referència a la troballa d'un mur islàmic.

Aquest informe, tot i que Turatti especifica que l'excavació no ha conclòs, serví per a què el mes de juny el Consell donàs via lliure a Cort per a la construcció de l'aparcament soterrani. S'ha de dir que ARCA també ha impugnat via administrativa l'acta d'aprovació de les obres per part del Consell. L'associació considera, segons Massot, que «ès questionable donat que els treballs arqueològics no havien acabat i que posteriorment han sortit noves restes».

Tot i així, donat que administrativament no s'ha aconseguit res, Arca opta ara per la via penal per a què sigui «el jutge qui estimi si existeix causa per declarar la suspensió, tal i com ja va succeir a la porta de santa Catalina», segons explicà Àlvar Sanz, també en representació d'ARCA.

Sanz feia aquestes declaracions a darrera hora de l'horabaixa en què alguns membres de l'associació com ara Víctor Guerrero i Frederic Climent es concentraven altra vegada a Antoni Maura. La convocatòria, de manera espontània i via mòbil, feia una crida per dir «prou» i perquè «quan la ciutadania demana la conservació del patrimoni, l'administració no faci ulls clucs».