Santa Úrsula feia la dotzena (383)

Tal dia com avui morien màrtirs, executades pels bàrbars del nord, els huns, prop de Colònia, la princesa anglesa Úrsula i les seves onze dames de companyia. La llegenda, i sobre tot una mala traducció de determinada làpida, va fer que el nombre d'aquestes donzelles màrtirs augmentàs a 11.000. Una autèntica animalada com després veurem. En realitat, aquesta errada ve de creure que allà on deia XIM volia dir 11.000. Però el que significava era les XI Màrtirs. De manera que amb la santa principal fan una suma de només dotze. Anem ara a transcriure aquesta història segons els documents vaticans: «Un dia es presentà a Bretanya l'espectacle més admirable que poguem imaginar. A una gran prada s'hi havien congregat, en nombre de més de deu mil, les donzelles més hermoses del país; i asseguda en una soca d'arbre, la princesa Úrsula de Bretan ya les explicava la vida de Jesucrist. Era aquesta princesa Úrsula filla única del rei, i de tan agradable presència que la fama de la seva fermosor s'havia estesa per tot el món. Havent-la demanat per esposa el príncep Conon de Bretanya, la jove li contestà que li enviàs deu de les seves més nobles senyores, escoltada cada una per mil donzelles i que esperàs durant tres anys. Aleshores ensenya a aquestes dames el cristianisme i ja, instruïdes, sortí en la seva companyia a visitar terres estranyes, mentre que el príncep Conon, sense moure's de la seva pàtria, s'aplicava a estudiar la religió del Crucificat. La princesa Úrsula, amb el seu gran acompanyament de donzelles, causava una impressió indescriptible per tot allà on passava; i molts pobles es convertiren a causa d'elles. Mentre tals coses succeïen, era tant l'amor que Conon sentia per Úrsula, que decidí seguir-la acompanyat de nombrosos bisbes i clergues, fins i tot el mateix Papa... A la fi arribà Úrsula a una terra, els quals habitants, tots ells vivent dins el paganisme, s'aixecaren contra ella i mataren totes les persones que la seguien, sense exceptuar el bisbes, clergues i el mateix príncep Conon, amb els cavallers que formaven la seva escorta; només personaren a Úrsula, el qual hermós rostre aturà la gosadia dels homes més brutals i paralitzà les mans dels més ferotges. Conduïda Úrsula al davant del Rei, aquest li proposà matrinoni, però la verge li parlà amb tanta bravesa dels assassinats executats sota les seves ordres, que enfurismat el monarca disparà una sageta i la clavà en el cor d'Úrsula».