El Consell de Mallorca sembla disposat a refermar els llaços amb
el Consell General dels Pirineus Orientals i a difondre les
relacions existents entre Perpinyà i Palma, les dues ciutats que
compartiren la capitalitat del Regne de Mallorca, un període de la
nostra història que abraça devers vuitanta anys i tres reis -Jaume
II, Sanç I i Jaume III.
L'elecció del palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, i en
concret del menjador de la Reina, per presentar els premis
Mallorca, els més ben dotats en llengua catalana, no ha estat
casual. La presidenta Munar enforteix amb aquest acte els lligams
amb el Consell General dels Pirineus Orientals i desperta una major
curiositat entre els mallorquins per aquest període de la
història.
La recuperació de la memòria del Regne Privatiu de Mallorca és
una de les constants del nacionalisme de centre. La Diada de
Mallorca del 12 de setembre celebra la signatura de les cartes de
franqueses per Jaume II, rei de Mallorca, comte del Rosselló i la
Cerdanya, vescomte del Carladès, baró de l'Omeladès i senyor de
Montpeller. A nivell popular també s'han recuperat els gegants que
representen Esclarmunda de Foix, esposa de Jaume II; Sanç I i Jaume
III, darrer rei de Mallorca.
La presentació dels guardons literaris al palau dels Reis de
Mallorca ha servit també per descobrir les empremtes que queden
d'aquella època a la ciutat de la Catalunya Nord. El 1262 Jaume II
és designat testamentàriament sobirà del nou reialme i no existeix
a Perpinyà cap edifici en condicions d'allotjar-lo. El projecte de
construcció d'un nou castell entra al cap de l'infant i per a això
es tria el turó més alt i proper de la ciutat, a una certa
distància, i als cóssos s'hi organitzen torneigs. El nou castell és
de planta quadrada, amb una torrassa alta de l'homenatge
confrontada amb la capella gòtica de dos pisos, a l'estil de la
Sainte Chapelle de París, amb els baixos per a la reina i els alts
per al rei.
El que va pretendre l'arquitecte Ramon Pau va ser adaptar la
funció militar d'una fortalesa al prestigi necessari per a una
residència de la família reial. Les obres avancen molt lentament,
marcades per un estil romànic tardà. Els arcs de mig punt són
presents a tot arreu: a les portes de les capelles, a les torres,
als arcs de la planta baixa. El 1295 el nou mestre d'obres és Ponç
Descoll i ja són gòtiques amb la introducció a Perpinyà de la pedra
de Santanyí. Avui encara es poden veure.
Però el palau dels Reis de Mallorca no és l'única empremta que
resta a la ciutat i a la Catalunya Nord d'aquesta època. Els reis
illencs mandaren construir nombrosos edificis pels diferents
pobles; a la seu de la vila es conserva en un sepulcre la tomba del
rei Sanç i al castellet també hi ha gegants que representen alguns
dels sobirans, com ara Esclarmunda de Foix, la dona, mare i padrina
de manera respectiva dels tres monarques que dugueren la corona de
Mallorca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.