No sabem amb certesa la data de la mort de sant Lluc, evangelista, puix que hi ha diferents teories. L'Església celebra la seva festivitat, des de fa segles, tal dia com avui. El que sí que sabem és que va néixer a Antioquia, Síria, de família pagana i que l'any 40, essent molt jovenet, es va convertir al cristianisme. Conegué sant Pau a Tròade i l'acompanyà a Filipos. Després es tornà a reunir amb ell i anà a Jerusalem, Cesàrea i Roma. Allà es trobava, a la capital de l'Imperi, quan sant Pau patí martiri. L'apòstol el definia com el seu «col·laborador» i el titulà «metge caríssim».
Després de la mort del seu mestre, desapareix. Una tradició conta que morí a Bitínia i que, llavors, les seves despulles foren traslladades a Constantinoble. En sobrevenir la invasió turca, les rescataren i les dugueren a Pàdua. No fou deixeble directe de Crist, però conegué nombrosos testimonis d'aquell transcendental moment històric. Sant Ireneu diu que «Lluc, company de pau, escrigué tot el que aquest predicava», i aquesta mateixa tradició és testimoniada pel «Fragment de Muratori», Climent Alexandrí i Orígens, tots ells autors de la segona meitat del segle II. Un animal simbòlic és l'emblema d'aquest evangelista: el bou alat. L'Evangeli de Lluc, escrit del Nou Testament, es degué composar cap a l'any 70 i és el tercer i darrer evangeli sinòptic. El dedicà a Teòfil, que s'acabava de convertir al cristianisme...
«Ja que molts han volgut composar un relat dels esdeveniments acomplits entre nosaltres, segons ens han transmès els que, des del començament, en foren testimonis oculars, convertits després en ministres de la paraula, m'ha semblat també a mi, després d'informar-me exactament de tot des dels orígens, escriure't ordenadament, òptim Teòfil, per tal que conegues la fermesa dels ensenyaments que tu has rebut de viva veu...»
L'anàlisi interna d'aquest evangeli prova que l'autor es troba ben versat en llengua i estilística gregues, amb l'excepció d'alguns hebraismes i llatinismes, que com diuen, Eloino Nácar Fuster i Alberto Colunga Cueto O.P., procedeixen de documents que l'evangelista degué utilitzar. De totes maneres, l'estil i el vocabulari de l'Evangeli de Sant Lluc són superiors als de Joan, Marc i Mateu. Així i tot, no fa servir la llengua clàssica sinó la «koiné» o hel·lenística i mostra una major preocupació pel que és psicològic que pel que pot resultar anecdòtic o pintoresc.
Sembla, però, que la base del seu evangeli fou el que havia escrit Marc i els seus 24 capítols coordinen la narració d'una manera sistemàtica, no cronològica. Lluc escriví també els Fets dels Apòstols, obra també dedicada a Teòfil:
«En el primer llibre, oh, Teòfil!, vaig tractar de tot el que Jesús va fer i ensenyà des del començament fins el dia que ascendí a les altures després d'haver donat instruccions -mogut de l'Esperit Sant- als apòstols que havia elegit, als quals, després de la seva passió, es presentà viu, amb moltes proves evidents, i se'ls aparegué durant quaranta dies i els parlà del regne de Déu».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.