La casa dels estudiants (1925)

L'escriptor gallec Alejandro Pérez Lugín publica la seva famosa novel·la La Casa de la Troya, on ens descriu l'ambient i ens explica les aventures d'una colla d'estudiants universitaris a Santiago de Compostel·la, entre nosaltres, Sant Jaume de Galícia. La figura de l'estudiant pobre, de l'estudiant de la sopa, hi és ben present. També jo en vaig fer una, de novel·la, en aquest cas del vell Estudi General, del carrer de Sant Roc, a Palma. Du per títoLa Universitat i fou publicada l'any 1972. Entre aquelles pàgines jo posava en joc aquells «estudiants de la sopa» que en els segles XV, XVI, XVII i XVIII anaven pels nostres carrers. Les portes de «Lo Estudi General» es tancaren en el segle XIX i Ciutat de Mallorca deixà de ser universitària. Però avui torna a tenir, amb tota la seva plenitud i amb un «campus» excel·lent, aquesta gran dignitat cultural. Però per fer justícia entorn del tema, no hem d'oblidar que el primer que va treure a rotlo els estudiants de la sopa, això dins l'àmbit literari, fou Mossèn Antoni Maria Alcover a través de les seves «rondaies mallorquines». Trobarem aquests «diables» d'estudiants a cinc d'aquestes curioses contarelles populars i tradicionals, en els toms XII, XIV, XVII, XXIII i XXIV. Els títols: «En Toni Mig-Dimoni i ets estudiants de sa Cova de Sineu», «Estudiants de la sopa», «S'Estudiant de Sa Cova de Salamanca», «Tres estudiants de la sopa» i «De com en Lutero i Seneca estudiaven a Sa Cova de Salamanca». Un recull, per tant, ben curiós. Una nota d'Alcover en el darrer dels relats, ens explica que «la fama universal de la Universitat salmantina, i la confusió que el poble feia un temps entre la vertadera ciència i les arts màgiques, donaren origen a lo de la Cova de Salamanca com escola famosa i de màgia: creença que arribà a Mallorca i s'hi va estendre ferm, com ho prova aquesta tradició i altres rondalles tan conegudes i contades entre la gent vella. Això de fer anar Lutero i Sèneca a estudiar a Salamanca, i suposar-los contemporanis, i altres anacronismes per l'estil, és molt propi del poble de tots els segles. El poble migeval, i hi ha que tenir present que aquest durà a molts de punts fins a la Revolució francesa, personificava la sabiduria humana en Sèneca. Per altra part, Lutero entre els pobles catòlics fou des del segle XVI la personificació de l'heretgia. Tenint aixo en compte, s'explica molt bé que formàs aquesta tradició...».