El premi Nobel d'Economia 2004 va ser atorgat ahir de manera conjunta al noruec Finn E. Kydland i al nord-americà Edward C. Prescott per la seva aportació a les anàlisis macroeconòmiques i a les polítiques fiscals i monetàries de molts països.
El treball d'ambdós se guardona en considerar que «ha assentat les bases d'un ampli programa d'investigació sobre la credibilitat i la viabilitat de la política econòmica».
Finn E. Kydland, de 60 anys, és professor de la Carnegie Mellon University de Pittsburgh (EUA). Encara que va treballa als EUA des dels anys setanta manté la seva ciutadania noruega. Edward C. Prescott, de 63 anys, és professor de la Universitat estatal d'Arizona i conseller del Banc de Reserva Federal de Minneapolis. En 1977 i 1982, ambdós van publicar articles de gran impacte sobre la teoria de les polítiques macroeconòmiques. \132 Aquests són els treballs que van ser recompensats amb el premi Nobel d'Economia.
Els dos premiats compartiran quasi un milió i mig d'euros.
Les aportacions fonamentals dels dos premiats «tenen un gran significat no només per a l'anàlisi macroeconòmica sinó també per a la pràctica de la política fiscal i monetària en nombrosos països», segons indicà el jurat del Nobel.
Fins als anys 70, l'herència de Keynes i les teories sorgides de la Gran Depressió havien marcat la investigació sobre els cicles econòmics i les polítiques d'estabilització. Els economistes observaven les fluctuacions com a conseqüència, abans que res, de les oscil·lacions de la demanda, per exemple, referent a les inversions d'empreses o al consum de les famílies.
Posteriorment va resultar evident que els bruscs canvis en l'oferta, com l'alça dels preus del petroli en 1973 i 1975, així com el descens de la productivitat, també tenien un fort impacte en els cicles econòmics.
A partir de 1977, Kydland i Prescott van demostrar que els responsables econòmics que no podien fixar i respectar per endavant una política definida estaven condemnats a aplicar una política inflacionista, malgrat haver desitjat el contrari.
Kyldland, que es va mostrar molt satisfet per aquest «màxim reconeixement», va dir que obtenir el Nobel era alguna cosa «realment fantàstica».
«Molts individus prenen decisions sobre la base del que ells creuen que farà en el futur l'Estat», va dir el noruec. «Per tant és important que l'Estat apliqui regles en les quals la gent tingui confiança», va explicar.
El Nobel d'Economia, l'últim dels sis atorgats aquest any, és l'únic que no va ser inclòs al testament del creador d'aquests cobejats guardons, l'inventor suec Alfred Nobel. Va ser creat pel Banc Central de Suècia per commemorar el seu tricentenari el 1968.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.