TW
0

Víctima del que avui deim un infart fulminant, mor el general romà, famós entre els famosos, Caius Marius. Havia retornat a Roma un any abans, en companyia de Cornel·li Cinna, patrici i el més ardent dels seus partidaris i que seria assassinat l'any 84. Caius Marius, com diuen les cròniques, «va fer córrer pels carrers de Roma la sang dels partidaris de Sila», i el seu cor no suportà, segons sembla, tanta tensió. Havia nascut aquest general prop d'Arpino, l'any 156 abans de Crist, i era Cònsol, i també oncle de Juli Cèsar, cap del partit popular. S'enemistà amb Sila a causa de la guerra de Iugurta. Vencedor dels teutons a Aix (102) i dels cimbris a Vercelas (101), va fer a Roma la seva gran entrada triomfal. Llavors, el poble llevà a Sila el comandament de la guerra contra Mitrídates i el donà a Màrius, però Sila marxà victoriosament contra Roma, el 88, i va fer fugir de la ciutat el seu rival. Així vençut, Marius, es refugiava prop de Minturnes, i com si un poder malèfic li hagués llençat al damunt els pitjors auguris, començaren les seves dissorts que l'han fet famós dins l'àmbit històric. D'aquí ve que diguin: Tenir més mala sort que Caius Marius!

Fou descobert pels seus perseguidors enmig dels aiguamolls de Minturnes, essent llavors capturat i portat a Roma com un criminal.

Després de condemnar-lo a mort, el tancaren dins un calabós obscur i petit. Allà estant, a una hora concreta, es presentà un esclau cimbri, amb l'espasa en la mà, ben disposat a executar la sentència. Aleshores, el presoner va dir: Potser tindràs la gosadia de matar Caius Marius?

En sentir aquelles paraules, l'esclau, espantat, fugí, deixant abandonada la seva espasa. Llavors es mogué una revolta entre els ciutadans i donaren llibertat al reu. Desembarcà a Africa, a la zona de Cartago, però tan prompte havia posat peu a terra quan s'hi presentaren soldats del pretor de Líbia Sextili amb l'ordre que abandonàs de seguida aquella província.

-Digau-li al Pretor -va respondre Marius al missatger- que heu vist Marius fugitiu, assegut sobre les ruïnes de Cartago... on té dret a restar tot el temps que vulgui...

Recordem que Sila, dictador de Roma i cap del partit aristocràtic després de proscriure els seus enemics, revisà la constitució romana en un sentit molt favorable al Senat i gaudí, per aquesta i altres reformes, de gran influència. Curiosament, quan es trobava en el cim del seu poder, abdicà, sense causa coneguda i morí l'any següent, que era el 80 abans de Crist. En resum, un Cònsol com a cap del partit popular contra un dictador que comandava el partit aristocràtic. Autoritarisme i autocràcia contra el poble. És la història de sempre. Els privilegiats contra els que no tenen privilegis. Els nobles contra els plebeus.