Miquel Ferrà i Martorell05/10/04 0:00
TW
0

Tal dia com avui neix a Amsterdam el físic, especialitzat en raigs X, Dirk Coster. Es doctorà a la universitat de Leiden el 1922 i després es trasllada a la de Copenhaguen per seguir els seus estudis de postgraduat. Estant a Copenhaguen col·laborà amb Hevesy i sobre aquest punt llegim: «En aquell temps, el químic hongarès-danès Georg von Hevesy (1885-1966) treballava a Copenhaguen amb Bohr i aquest li suggerí que l'element que mancava per descobrir es podia cercar en la ganga del metall circoni, situat justament damunt el número atòmic 72 en el sistema periòdic. El gener de 1923 aquest nou element fou descobert per Hevesy i un col·laborador. La seva autenticitat es verificà mitjançant anàlisi amb raigs X, segons els mètodes descoberts per Moseley. L'anomenaren hafni, pel nom llatí de la ciutat de Copenhaguen».

L'any següent a la descoberta del hafni, Coster acceptà el càrrec de professor de física a la universitat de Groninga, on desenvolupà la tasca docent la resta de la seva vida.

Però... Que és el hafni?
«Es tracta de l'element químic de simbologia HF que té per número atòmic 72 i número de massa 178'50. És un metall del grup IV de la classificació periòdica. Les seves propietats són molt semblants a les del circoni».

És doncs necessari parlar del circoni, ja esmentat abans, és a dir el ZR, molt rar dins la natura, del qual se'n treu la circona, que és el seu òxid, de color blanc, insípid, incolor, insoluble en l'aigua i que quan s'encalenteix, en determinades condicions, desprèn una llum blanca molt intensa.

El comportament químic del circoni és igual al dels elements titani i hafni, típicament tetravalents, amb propietats refractàries.

La seva actitud per absorbir els gasos és aprofitada per a diverses indústries, especialment en la fabricació de vàlvules electròniques. Treballà, doncs, Coster, el circoni, el titani i el hafni, de manera que la seva contribució, no només a la ciència, sinó també al desenvolupament de la indústria, per la immensa massa humana que tot ho troba preparat i cuinat. Com diu Santiago Ramón y Cajal «el veritable savi és modest i tímid en les seves conclusions, perquè el seu intel·lecte ha sofert, durant els forts combats amb la realitat, el xoc esfereïdor de la impenetrabilitat de les coses; el semisavi, en canvi, inflat d'orgull, forja tot confiat les síntesis més generals i ambicioses, perquè el seu cervell limitat és incapaç de colombrar o sospitar l'insondable arcà que ens envolta... Per jutjar la mentalitat dels homes els hem de parlar d'una invenció científica o filosòfica desproveïda d'aplicacions pràctiques. Uns exclamaran: Admirable! I d'altres: I això per a què serveix? Hem de conrear l'amistat dels primers».