Mir no descarta la hipòtesi que aquesta creació tan coneguda fos inspirada per la caleta de Santa Ponça, la mateixa que avui acull un conegut port esportiu: «La tesi que la famosa 'caleta' se situa a Andalusia se sosté pel fet que la partitura anava dedicada al militar malagueny López Domínguez, un amic de Prim. En canvi, crec que la cala que inspira la peça és la de Santa Ponça. Primer, perquè Albéniz va residir a la possessió de la localitat mallorquina. Després, perquè a Màlaga en diuen calitas i no 'caletes'. I en tercer lloc, perquè Albéniz va ser a Mallorca el 1887, i el mateix any, tot just després de la seva estada a l'Illa, es va publicar la partitura». Antoni Mir va agrair a Marta Alberich la seva «col·laboració» a l'hora d'escriure el llibre. Aquesta va afirmar que «hem estat estat en contacte permanent, ja que la informació de què disposam a Camprodon és fonamental per aclarir la genealogia d'Albéniz, molt vinculada amb Mallorca». La llista d'amics illencs del músic és bastant abundant: el músic Antoni Noguera, el periodista Miquel dels Sants Oliver, Pere Antoni Alemany, Joan Lluís Estelrich i, de manera molt especial, el comerciant i poeta Enric Alzamora. Aquest darrer es va casar amb Enriqueta Jordana, la germana de la dona d'Albéniz, Rosina Jordana.
Entre Alzamora i Albéniz es va forjar una gran amistat: Mir ha pogut consultar una sèrie de cartes dirigides a Alzamora escrites entre el 1893 i el 1908 en les quals conta prou intimitats. Però l'aspecte més important és que dues filles d'Albéniz es casaren a l'Illa, on deixaren molta descendència. Una de les filles, Enriqueta, es va casar amb Vicenç Alzamora -no s'ha de confondre amb Enric-, amb qui va tenir quatre infants nascuts a Palma: Antoni, Maria Rosa, Ferran i Alfonso, tots morts llevat del darrer, resident a Catalunya. Laura, l'altra filla, es va casar amb Vicenç Moyà i hi tingué dos fills, Juli i Rosina.
En la presentació del volum també es repassaren les diferents estades «documentades» d'Albéniz a l'Illa. La primera fou el 1887. La segona, el 1890, quan creà la peça Mallorca. La tercera va tenir lloc el 1894. En aquesta ocasió, va oferir un conegut recital a les coves d'Artà, on interpretà temes de Schumann.
Les relacions del compositor amb el Cercle Mallorquí foren molt intenses. En la seva primera estada a Mallorca, Albéniz va ser convidat per l'associació insular per provar un nou piano Steinway. L'artista va ser obsequiat llavors amb el carnet de soci de mèrit del Cercle. Però en la seva segona vinguda, el 1890, es va produir una ruptura.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.