TW
0

Considerada per molts autora de culte i una de les escriptores que «millor combinen la meditació moral amb la indagació estètica», Maria Mercè Marçal va publicar tota la seva obra en català. Ara el seu emblemàtic poemari Desglaç acaba de ser traduït al castellà per Clara Curell i Andrés Sánchez Robayna. Desglaç, editat per Igitur, compta per a aquesta ocasió amb un pròleg escrit pel poeta i professor canari Andrés Sánchez Robayna, qui diu que la «recerca més conscient de Mercè com a dona, en el sentit individual i col·lectiu de la paraula, va acabar convertint-se en una identitat i un destí desgraciadament interromputs per la seva mort el 1998».

Desglaç és senzillament, «un dels llibres més atraients de la lírica ibèrica dels últims temps, una prova irrebatible que la lírica de la meditació moral no està renyada amb l'exigència verbal i fins i tot amb la indagació estètica, diu Robayna en el pròleg».

Poeta, traductora i narradora, Maria Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998) es va donar a conèixer en 1977 amb la publicació de Cau de Llunes, obra que va guanyar el Premi de Poesia Carles Riba el 1976. El 1979 va publicar Bruixa de do, que es va convertir en un dels llibres més venuts de la poesia catalana dels últims 15 anys.

El 1980 va donar a llum la seva única filla i cinc anys més tard va obtenir el Premi López Picó amb La germànica, l'estrangera. Els seus nombrosos poemes han estat recollits en dues antologies.

Molts dels seus poemes han estat convertits en cançons per cantautors catalans com Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Ramon Muntaner, Celdoni Fonoll o Teresa Rebull. La presentació serà demà al Cercle de Belles Arts de Madrid.