L'Institut d'Estudis Baleàrics arrenca amb propostes de plaer. El president, Gabriel Janer Manila, va fer un discurs sorprenent per inaugurar una nova institució, on la paraula orgasme va ser la que més va sobtar. No ens enganem, Janer Manila va contextualitzar les seves paraules en un relat, no se sap si de ficció o no, on va mostrar le seu vessant d'escriptor. I va arribar a explicar que dalt d'una cúpula de Sant Pere, al Vaticà, hi ha una inscripció que explica que «la cultura és l'orgasme del poble».
El conseller de Cultura, Francesc Fiol, va emprar la seva intervenció per llançar alguna referència a la sortida del Govern de l'Institut Ramon Llull, i per explicar que «aquest institut serà una eina de cohesió de les Illes Balears en el seu conjunt», a la vegada que va remarcar que «és un projecte no polític, de tota la societat, i vertebrador d'un vertader projecte de país».
Clar que després, els qui esperaven una festa més continuada, se'n varen quedar amb les ganes, perquè tota la metàfora -llarga- fou només per explicar que «la cultura ha de ser sòlida, vertebrada, madura i arrelada», i que «la creació és un acte de resistència contra la mediocritat». Janer Manila va reconduir el seu discurs per introduir la prosa de Ramon Llull, referències a Ovidi i a Francesc de Borja Moll i acabar explicant que «la cultura és un bé necessari tant en la seva producció i distribució i un bé democràtic de tots».
Gabriel Janer Manila també va explicar que l'Institut defensarà la llengua catalana i que el primer objectiu de la promoció dels nostres creadors serà «en els territoris amb els quals compartim la mateixa llengua, Catalunya i València». El president de l'Institut d'Estudis Baleàrics va prendre el relleu així al vídeo introductori i a la lectura dels poemes Lo pi de Formentor i Cala Genti de Miquel Costa i Llobera i La relíquia i Desolació de Joan Alcover, amb el qual el centre inicia el seu homenatge als dos poetes en el 150è aniversari del seu naixement.
La vicepresidenta Rosa Estaràs va aprofitar la seva intervenció per explicar que «volem que aquest institut sigui una caixa de ressonància perquè és una iniciativa molt bona per promocionar la cultura feta amb el català propi de les Illes Balears». El que sí va estar clar és que el món de la cultura i de la societat civil no va donar l'esquena a la institució en la seva gran estrena en societat malgrat algunes absències notables -no hi havia ningú en representació del Consell de Mallorca, malgrat que la presidenta hagués excusat l'assistència.
Així, hi havia el president del Parlament de les Illes Balears, Pere Rotger, la consellera d'Agricultura, Margalida Monner, el rector de la UIB, Avel·lí Blasco, el director general de Política Lingüística, Miquel Melià, la directora general de Cultura, Catalina Sureda, el president de Sa Nostra, Llorenç Huguet, el delegat general de La Caixa, Francesc Conrado de Villalonga, el president de l'obra social de Sa Nostra, Andreu Ramis, Francesca Niell, directora del centre de cultura de Sa Nostra, la directora del Museu Es Baluard, Marie Claire Uberquoi, els coordinador de l'Institut, Miquel Segura i els seus caps d'àrea, Antoni Planas, Sebastià Alzamora, Maria Antònia Ferragut i el seu secretari general, Xavier del Hoyo; els escriptors Gabriel Florit, Ponç Pons, Miquel Mas, Guillem Rosselló, Baltasar Porce, Àlex Susanna, Miquel Àngel Vida, Antoni Vidal Ferrando i Antoni Maria Thomàs, el professor de la UIB Joan Miralles, el músic Pere Janer, els editors Lleonard Muntaner, Antoni Gonzàlez, Antoni Pons, el gerent de la Simfònica, Abili Fort, el president de l'acadèmia de Belles Arts, Jaume Mir, el pintor Ramon Canet, la filòloga Aina Mol, Maria Barceló, de la Societat Arqueològica Lul·liana, el president de les acadèmies, Alfonso Ballesteros, el director de Diari de Balears, Miquel Serra, el director d'Ultima Hora, Pere Comas i el director del diari Avui, Vicent Sanchís, entre d'altres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.