«Que Palma passi a ser Zona Arqueològica significa, sobretot, que canviaran els usos del terra, que és el que afavoreix la conservació del patrimoni. Amb la qualificació actual de BIC Conjunt Històric existeixen massa esquerdes per on colar actuacions urbanístiques, com ha succeït a sa Gerreria, Antoni Maura i sa Calatrava». Que el barri vell de Palma passi a ser Zona Arqueològica «no només implica protecció, sinó que limita els usos del sòl, limitant alhora l'especulació urbanística privada o pública», assenyala.
L'elaboració d'una carta de risc arqueològic és «fonamental» a l'hora de protegir el patrimoni històric, però «aquesta només té sentit quan és un pas previ a la redacció d'un pla especial, perquè d'una altra manera es corre el risc d'alliberar zones per urbanitzar directament sense control arqueològic, fet que pot ser més perjudicial».
Els representants de la secció d'Arqueologia del Col·legi de Llicenciats, segons va apuntar Tarongí, hem parlat amb la batlessa, Catalina Cirer, i li hem oferit el nostre assessorament tècnic per a la redacció d'aquesta carta de risc». Ara, puntualitza, «hi ha d'haver una segona part». En relació amb la protecció del patrimoni per part de l'autoritat municipal, Tarongí diu que «es tracta de voluntat política».
Continuant amb la necessitat d'incrementar la protecció del patrimoni històric, se sol·licitarà la creació d'una fiscalia especialitzada en aquests assumptes. «Igual que ha passat amb els delictes ecològics, que a mesura que ha augmentat la consciència social l'Administració hi ha donat resposta, demanarem la creació d'un fiscal perquè actuï d'ofici», va assenyalar l'arqueòleg.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.