Cèlsius i els cirurgians (14 dC)

En morir August, Cèsar Octavi, nascut a Roma el 63, deixava fondes petjades en la literatura, l'art i la ciència. El seu segle s'havia vist il·lustrat amb les figures d'Horaci, Virgili, Salusti, Ovidi i molts altres grans homes, així com en el camp científic i dins d'aquest, la medicina i la cirurgia a través d'un savi excepcional, Corneli Cèlsius, escriptor i metge llatí. La seva obra més emblemàtica porta, justament, per títol: «Dere medica» i va tenir en el seu temps i després una gran difusió. Segons alguns observadors, aquesta obra va fer servir alguns textos grecs anteriors, però això no minva gens la seva importància. Divideix les malalties en dos grups: les que poden esser tractades mitjançant dieta i règim, i les que volen un tractament farmacològic o quirúrgic. La cirurgia o la ciència dels «metges-operadors», com es deia antigament a la ruralia de Mallorca, existeix des dels temps prehistòrics, puix que hi havia guaridors que sanaven ferides i fractures. N'hi ha proves a diferents llocs d'Europa, i també a Mallorca (i de forma més concreta, en les restes humanes trobades al Barranc de Biniaraix) de trepanacions destrament practicades. Com podeu veure ja dins la història de l'antiguitat clàssica, hi ha noms ben destacats. A més de Cèlsius, Galè i Albucasí, entre molts altres. Durant l'Edat Mitjana la cirurgia no desapareix però en bona part és oblidada. Deixant de banda alguns metges jueus i algunes excepcions de l'escola de Montpeller, eren els barbers els que s'encarregaven de sagnar i fer petites operacions. El Renaixement suposarà en aquesta matèria un canvi total i apareixen alguns cirurgians famosos com Ambrosio Paré o Vesalio. Després d'un període de decadència, el segle XVIII suposa un nou ressorgiment d'aquesta ciència però s'haurà d'esperar al segle XIX per a veure com els descobriments de l'anestèsia i l'antisèpsia permeten emprendre operacions més agosarades. La mateixa paraula «cirurgia» ho diu tot. Ve del grec, de «kheir», que vol dir mà i «orgon», que significa obra. És a dir, obra feta amb les mans, delicada, importantíssima, genial, tota plena de mèrits i riscs. L'arqueologia ens ha mostrat l'existència d'instruments quirúrgics romans (Museu de Mèrida), hebreus (Biblioteca Nacional de París) etc. No hem doncs oblidar que hi ha antecedents a la Xina, Egipte i l'Índia, encara que és difícil diferenciar-los de procediments màgics i religiosos.