«Aquí pegues una potada a una pedra i apareix un poeta». Aquesta frase es deixa sentir en nombroses ocasions entre els intel·lectuals de Mallorca, i moltes de vegades entre els mateixos poetes. Però i què passa amb els narradors? La consolidació de noves veus narratives a l'Illa no es produeix, ni prop fer-hi, al ritme de les poètiques, i en la majoria de casos arriba quan els conradors superen de llarg la trentena d'anys.
La directora de la Casa Museu Llorenç Villalonga, Catalina Sureda, va explicar que «la situació que vivim en aquests moments és normal, no estam vivint el boom dels anys setanta, quan va sorgir de cop i volta, en una illa que sempre havia estat més de poetes, un grup de narradors que fan llibres molt bons i que publiquen amb continuïtat. Però jo crec que hi ha gent jove que ho fa molt bé, com poden ser Sebastià Alzamora, Sebastià Perelló i Miquel Bezares. Curiosament tots han alternat amb la poesia, mentre que els narradors dels setanta eren només narradors».
«Els joves jo no sé qui són, no els conec. Quan em refereixo als joves són la gent que ve per darrere de nosaltres, però ningú no em parla d'un talent que està preparant una novel·la ni res semblant. Jo confii que els joves que vénen per darrere tenguin millors condicions que nosaltres, com a mínim sembla que estaran més preparats». Àlex Volney, autor de Pell negra, és un d'aquests narradors joves del nostre panorama i per ell la clau és una: «mentre no hi hagi editorials que ens garanteixin una sortida i sobretot un accés al mercat català, mai no veurem uns resultats brillants».
Precisament un dels integrants d'aquella generació, Guillem Frontera, assegura que «des de Llorenç Villalonga la narrativa a Mallorca mai no havia tengut tanta de notorietat com ara, amb noms com Carme Riera, Baltasar Porce, Gabriel Janer Manila o Maria de la Pau Janer. Hi ha una projecció i una sensació de solidesa que mai no havia tengut la narrativa a l'Illa i a partir d'aquí s'ha d'incidir en la recerca de la qualitat.
Una altra de les característiques, que assenyala que anem assolint la normalitat, és que avui en dia la gent accedeix a la novel·la de manera directa, sense haver de fer les passes de publicar poesia o relats com es feia abans. Crec que és remarcable aquesta voluntat de pas cap a la normalitat que ha de rebre el reconeixement de les administracions públiques però no només perquè sigui la seva responsabilitat, sinó perquè tota aquesta feina ha de ser potenciada de cara a la consolidació cultural del país».
Sigui com sigui, la majoria de noms que tothom apunta com a nous narradors fa pensar que no acaba de quallar amb força una nova generació de gent jove, al contrari del que passa en molts països europeus i essencialment en la literatura anglosaxona. En el cas de Mallorca narradors com J.T. LeRoy, autor internacional de només 23 anys, en sorgeixen molt pocs. Per ventura el més paradigmàtic fou Hèctor Hernández, que consolidà la seva trajectòria amb la «salvatge» Qui s'apunta a matar la meva mare, però que ara es dedica al guionatge i no se'n sap res de nous projectes literaris.
Antònia Vicens, vicepresidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, va explicar que «en narrativa el panorama està més aturat, són les mateixes veus que varen sortir fa uns anys les que imperen, no hi ha gent molt jove pel darrere, o si hi és no tenen oportunitat de donar-se a conèixer. No es renova tan ràpid com amb la poesia».
Qui sí considera que hi ha hagut una renovació important és l'editor Lleonard Muntaner, que explica que «hi ha noves veus que es van consolidant i amb un bon futur per endavant, com per exemple pot ser Víctor Gayà o Rosa Planas, que ara acaba de publicar amb Planeta. Per edat a aquesta gent se'ls ha de considerar com a novel·listes joves, perquè estan en l'edat bona per fer les novel·les. També tenim el cas de Miquel Àngel Vida, que ha guanyat importants premis; o el d'Antoni Mas, que amb els seus relats curts s'ha consolidat i ha publicat a Quaderns Crema; el treball impecable de Neus Canyelles, Albert Herranz... L'important és que la roda continua i que els editors hem de fer un esforç perquè ells també són el país. De vegades es publiquen escriptors joves sabedors que és complicat rescabalar les inversions que es fan».
Un altre editor, en aquest cas Gracià Sánchez, d'El Gall, explica que «nous narradors sí que n'hi ha, perquè constantment estam coneixement gent nova i ens arriben originals a l'editorial de gent que no ha publicat res, la qual cosa demostra que hi ha una pedrera, però d'aquí que en surti algun que marqui les diferències, una fita en el panorama... hi ha gent que va fent coses, algunes de molt dignes i faran carrera literària, però és un poc arriscat apuntar noms després d'un primer llibre, perquè amb la gent jove ja se sap que de vegades el segon llibre pateix una davallada de qualitat».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.