La carrera de Sant Jaume (1327)

TW
0

El príncep Felip, tutor del rei Jaume III, fomentava la construcció de l'església de Sant Jaume, a Ciutat de Mallorca. L'arquitecte era Jordi Pujol i sobre la porta del temple, en el carrer dedicat també al sant, una imatge d'aquest, obra de l'escultor Tomàs, ens transmet, segons Ramon Medel, a l'estampa pelegrina de l'apòstol. Ja és sabut que existeix a Mallorca, des de l'Alta Edat Mitjana, un coneixement popular de les constel·lacions, sia per part dels pagesos o per part dels pastors, i així es parlava i es parla dels Ulls de Santa Llucia (Càstor i Pòl·lux), l'estel de la tramuntana (polar o del nord), l'estels dels boers, l'estel de l'alba o de la matinada... i la Carrera de Sant Jaume, és a dir, la Via Làctia, que servia als pelegrins per arribar, anant a peu, a Sant Jaume de Galícia o Compostel·la. Així i tot, i que Sant Jaume sembla esser festa tradicional a les Illes, no seria fàcil en el segle XVIII trobar altars a les esglésies de la part forana dedicats al Sant. Abunden els Cristòfols, Antonis, Miquels, Joans, Catalines etc. però no els Jaumes. Si haguéssim de fer la nostra petita ruta pels camins de l'illa en honor a l'Apòstol, sortiríem de Palma camí d'Alcúdia, tot seguint les passes de Jeroni de Berard, i només podríem fer una aturada a Montuïri. Després de venerar el Sant dins l'espaiosa nau, sobre el retaule de l'altar major, observarem aquestes estructures arquitectòniques del nostre gòtic català o llevantí, amb altres molts vestigis artístics medievals. La següent etapa ja seria a Montuïri, puix que Berard, en la seva descripció de l'església parroquial d'aquella vila, ens diu que «els arcs dels costats que inclouen quatre capelles són del mateix estil i només contenen els llenços pintats de la Mare de Déu del Carme, Santa Caterina de Sena, Santa Bàrbara, Santa Anna i Sant Jaume, pintures antigues...».

Però en arribar a Alcúdia descobrirem el Sant Jaume titular de la ciutat, i ens explica Berard: «El seu altar major és antiquíssim, de tauletes i ornaments vells, amb el titular Sant Jaume al front principal, pintat i unit a cada costat. Fa poc temps han ajustat dos altars, un al gòtic rigorós i l'altre de tauletes petites pintades, de manera que aquests tres antiquíssims altars en formen un que ocupa tot el front del presbiteri, i encara en els costats n'hi ha dos més, no tan antics, que també van units al major i sobre aquests dos...».

Tot i que els alcudiencs eren incondicionals de l'Apòstol, no devia esser mai aquest invocat des de la seva trista vessant peninsular de «Santiago Matamoros», puix aquí, el sant que combatia al costat de la nostra gent contra les incursions de l'Islam era Sant Jordi, sant i cavaller, patró de confraria de cavallers.