El gest del professional va fer que les 1.500 persones que assistiren al concert, i que aguantaren estoicament les inclemències del temps, no se sentissin decebudes. El geni comunicatiu de Serrat només va fer que el públic es lamentàs de no poder compartir la vetlada completa amb l'artista.
El fet és que la pluja va poder en aquesta ocasió amb l'esperit combatiu de Serrat, que només havia tingut temps d'encalentir motors quan començaren a caure les primeres gotes. Ho va fer amb Barcelona, cançó a la que després seguien altres grans èxits de l'autor com Mi niñez, Matinada i Pequeñas cosas. El cel ja amenaçava tempesta, però Serrat romania a l'escenari amb actitud i tarannà serens quan abordà Herido de Amor, de García Lorca i tot seguit Penélope. Però la força de l'aigua anava en augment, i l'artista acabava per retre's i «a avançar una mica l'intermedi». Al cap i a la fi Serrat presentava el seu Serrat Simfònic i els músics de l'orquestra havien abandonat el seu lloc a l'escenari.
Mitja hora després Serrat tornava a pujar a l'escenari. Mediterrani obria de nou el concert, que la pluja s'encarregà d'aturar altre pic. Serrat, àvid de correspondre el públic, restava a l'escenari amb el pianista Ricard Miralles. Encara va tenir temps de sonar Fa vint anys, però Balada de Otoño, que comença fent referència a la pluja, marcà el final de l'actuació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.