Després d'un concert memorable a Viena, en el funeral de Miguel de Cervantes, Clotilde Cerdà i Bosch, filla del famós urbanista català Ildefons Cerdà, autor de la reforma de la ciutat de Barcelona i de la creació dels seus eixamples, era felicitada per la reina Isabel II d'Espanya, la qual li concedia oficialment el llinatge Cervantes. Nascuda a Barcelona el 1862, conegué de nina Victor Hugo, el qual, admirat de la seva bellesa, li donà el sobrenom del personatge de la novel·la Notre Dame de Paris, és a dir, «Esmeralda».
Naixia així Esmeralda Cervantes, una gran artista de l'arpa, que va recórrer triomfalment les corts europees i els grans teatres del continent. També fou acollida amb gran èxit a les sales de concerts d'Amèrica, Turquia, Egipte i l'Índia. Assistí a un dels seus concerts el gran pianista Franz Liszt i en sentir-la, hagué de pronunciar les famoses paraules: «La prima volta que sento l'arpa!» També actuà a Mèxic, a la residència presidencial de Porfirio Díaz. Tant li agradà l'actuació de la catalana, que havent-li demanat que digués el que volia com obsequi, ella, reclamà el perdó per a un presoner polític condemnat a mort. Era José María Téllez, un personatge molt popular, i el president accedí a indultar-lo. Visqué altres experiències dignes d'una novel·la d'aventures, com quan fou professora de música a l'harem del Soldà de Turquia. Essent ja molt famosa es casà Esmeralda Cervantes amb un industrial brasileny d'origen alemany, de cognom Grossmann, i el matrimoni anà a viure a Santa Cruz de Tenerife. Allà moriria el 1926.
Ens explica l'historiador Manuel Sánchez Carr, en una nota a la revista H.V. que Esmeralda dirigí a Barcelona, el 1879, una acadèmia d'arts i oficis per a la dona, i una revista femenina titulada El Àngel del Hogar, com hom es pot imaginar, dins l'esperit del romanticisme. Però la seva obra principal, publicada, fou Historia del Arpa, en castellà, que sortí de la impremta el 1885. Ens recorda, igualment, l'esmentat autor, que Esmeralda Cervantes va esser la padrina d'un pont internacional que uneix Brasil i Uruguai a través del riu Paranà i se li posà el seu nom durant la cerimònia d'inauguració: Pont d'Esmeralda Cervantes.
Han restat cròniques d'aquells concerts triomfals aplaudits pels reis europeus a la que era considerada la millor arpista del món: «L'orquestra toca ara la Marxa Reial. La Reina, cara a la sala, fa una reverència, i les seves filles fan el mateix. El públic, dret, no es mou dels seus llocs fins que la família reial ha desaparegut rere les cortines de la seva lògia. Les dames d'honor i el gran de guàrdia, que ocupaven un entresol proper al reial, es precipiten a reunir-se amb la senyora i les infantes...».
Tot un món fastuós que Esmeralda Cervantes va conèixer molt bé.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.