L'avió de combat «Aquí te espero» (1936)

TW
2

Els «Potez 54» eren uns avions multiplaces de combat francesos, model 1934, que foren venuts al Govern de la República espanyola en els primers mesos de la guerra civil. Es tractava d'uns aparells que responien a una nova concepció de la batalla aèria. Es creia que un aeroplà fortament protegit per un bon nombre de metralladores no hauria de menester la protecció dels caces, puix que es podia defensar tot sol. Però no havien tingut en compte el problema de la mobilitat i aquesta fórmula demostrà ser un autèntic fracàs, tant que els «Potez 54», fàcils d'abatre, reberen el malnom de «taüts voladors». L'escriptor francès André Malraux i els seus voluntaris internacionals en feren servir alguns. Però el més famós fou el que tripulava el capità Joaquin Mellado Pascual. El setembre arribà la notícia que el creuer «Canarias», aleshores en construcció a la base d'El Ferrol es podria incorporar en pocs dies a l'esquadra dels sublevats i el Ministre de Marina i Aire, Indalecio Prieto, encarregà al Potez 54 «Aquí te espero» i una altra unitat igual de volar des de l'aeròdrom de Madrid fins a Galícia, tot fent escala a Astúries, i bombardejar el nou vaixell i les seves drassanes. Els «Potez» tenien prou autonomia per realitzar aquell viatge i això carregats amb mil quilos de bombes. La missió tingué un èxit relatiu. Des de gran altura, el «Aquí te espero» atacà el creuer «Almirante Cervera» i les instal·lacions portuàries però sense fer gran destrossa. Un testimoni d'aquella acció, Àlvaro Fuentes, escrivia: «A les dues del capvespre va aparèixer un avió enemic que llançà sobre els vaixells atracats a l'Arsenal, sis bombes, explotant-ne una prop del Cervera, que ferí lleugerament el falangista Castroviejo, professor de la universitat de Santiago. L'avió, trobant-se amb el foc de l'Espanya i el Canarias, fugí. Nosaltres no arribàrem a disparar a causa de la velocitat fantàstica amb la qual desaparegué...».

Així doncs, sembla que els canons antiaeris «Vickers», de 105 milímetres, no arribaren a disparar.

El part de guerra republicà va dir que el vol havia resultat altament positiu, que el «Canarias» tenia la coberta desmantellada a causa d'una bomba de 250 quilos i que la base d'El Ferrol es trobava immobilitzada. La realitat és que hores després, els dos creuers, el «Cervera» i el «Canarias», atacaven els destructors republicans i n'enfonsaven un, el que havia nom «Almirante Ferrándiz...».

L'avió «Aquí te espero» ja havia cobert la seva llegenda i retornà al front de Madrid. El 25 d'aquell mateix mes seria abatut. El seu pilot, el capità Mellado i el tinent Moreno moriren. Es dóna la circumstància que aquest tinent Moreno havia estat un dels «Guardias de Asalto» implicats en la mort de Joaquín Calvo Sotelo.

L'aparell que va abatre el Potez «Aquí te espero» fou el d'un pilot italià, «Baschirotto», encara que els nacionals atribuïren aquella victòria a l'aviador Àngel Salas Larrazábal, de l'esquadreta legionaria «La Cucaracha».

En honor a la veritat, sembla que tant Salas com Baschirotto feriren amb les seves ràfegues l'avió republicà.