Troben a Mart un antic mar de major superfície que el Bàltic

Segons un article que publica l'últim número de la revista «Nature», la regió que envolta a la zona d'aterratge dels vehicles va poder tenir una massa d'aigua superior als 330.000 quilòmetres quadrats. El passat mes de març, els robots de l'«Opportunity» que estaven rastrejant la superfície marciana van confirmar l'existència de minerals rics en hematita, un mineral d'òxid de ferro que es forma en contacte amb l'aigua.

Basant-se en un sistema d'emissions d'imatges termals, els autors de la investigació han demostrat que aquests minerals s'estenen al llarg de milers de quilòmetres voltant de la zona d'aterratge dels rover. Si aquests minerals procedeixen de la deposició marina, afirmen, la quantitat d'aigua existent en la zona d'aterratge «havia de ser comparable» a la del mar Bàltic o la dels Grans Llacs.

Així mateix, la massa d'aigua podria haver estat prou profunda com per donar lloc a sediments d'uns cinc-cents metres de profunditat. A judici dels científics, aquestes dades demostren l'existència a Mart d'un clima «diferent» a l'actual que es podria haver perllongat durant un «llarg» període de temps, cosa que podria constituir un indici de l'existència de vida en el planeta Mart.

Després de la desastrosa arribada de la càpsula «Gènesi», ahir a la Terra, perdent tota les mostres de pols solar capturades, la NASA encara manté les esperances de descobrir important informació a Mart amb les seves dues sondes exploradores, que han excedit amplament la seva vida útil. Una d'elles fa temps que funciona amb una de les seves rodes espatllades i fins i tot es temia per la seva resistència en un cràter del qual es creia no sortiria.