L'expedició mallorquina al Berger conquereix el fons de la cavitat

Els grups 3 i 4 es varen reunificar per fer la part més dura de l'expedició, arribar al fons i desinstal·lar i pujar tot el material fins al bivac. El dia 6 entraren a la cova Pabo, Jose, Monica, Biel, Dani i Guillermo i Bernat, que varen arribar molt aviat a la meitat.

La segona part de la cova, la més bella i dura es va tornar molt líquida i va ser imprescindible l'ús dels vestits de neoprè, amb una temperatura de tres graus. A partir d'aquí tot és perillós i s'ha de fer tot el possible per evitar el llit del riu. Pensar en una possible crescuda és inevitable, i els expedicionaris fan bona la frase que diu que «el dolor és passatger i la glòria per a sempre». Al fons de tot, el renou és eixordador per les caigudes d'aigua brutals que hi ha i després de fer les fotos de rigor varen emprendre la pujada, en la qual es varen viure alguns moments de tensió per culpa de ruptures de corda.

La recollida del material ascendent fins al bivac es va fer molt dura i els cossos es ressenteixen del fred i el cansament acumulat. Quinze hores després arribaren al bivac on fou imprescindible dormir més de tretze hores per recuperar les forces. Els grups 1 i 2 varen treballar de valent per recollir tot el material fins a la sortida i després de 48 hores varen sortir a l'exterior amb els objectius acomplits i la satisfacció d'haver acomplit el particular repte de conquerir La Gouffre Berger.

El dia 8 els expedicionaris varen desmuntar la resta de la cova, que varen treure a la superfície les 14 saques de material amb politges i diversos sistemes. En total en aquesta cova s'han emprat mil metres de corda, 180 mosquetons, 180 ancoratges i es posa punt i final a 189 hores dins la cova. A la fi.