Una regata amb el doctor Munthe (1928)

El doctor Axel Munthe, autor d'un dels millors llibres de memòries que han sortit d'una impremta, evocava aquell estiu amb la seva particular agudesa d'observació i l'estil elegant de la seva ploma: «Era ple estiu; llarg, ininterromput dia de sol. L'Ambaixada britànica se n'havia anat de Roma, traslladant el seu quarter general a Sorrento. En el balcó de l'hotel Victòria, l'ambaixador, assegut, amb un barret de mariner al cap, observava atentament l'horitzó a través del monocle, tot esperant que el mistral mogués amb grans crestes les aigües de la badia. Als seus peus, en el petit port, la seva estimada Lady Hermione feia comprovacions entorn de l'àncora, tan impacient com ell per a partir en el iot. Ell mateix, amb admirable enginy i destresa tècnica, havia dissenyat i equipat aquella embarcació com un veloç vaixell de creuer, de manera que un home tot sol la podia manejar. Solia dir que no tindria gens de por si l'havia de governar a través de l'Atlàntic. Estava més orgullós del petit navili que dels seus èxits diplomàtics i passava tot el dia dins l'embarcació, motiu pel qual el seu rostre restava més embrunit que la cara d'un pescador sorrentí. Coneixia la costa, des de Civitavecchia fins a Punta Licosa, tan bé com jo. Una vegada em desafià a una cursa fins a Mesina, i, tot feliç, em va vèncer fàcilment amb vent de popa i mar gruixuda. Estimava Capri i creia que Sant Michele era el lloc més bell que havia vist en la seva vida, i n'havia vists molts».