Una regata amb el doctor Munthe (1928)

TW
0

El doctor Axel Munthe, autor d'un dels millors llibres de memòries que han sortit d'una impremta, evocava aquell estiu amb la seva particular agudesa d'observació i l'estil elegant de la seva ploma: «Era ple estiu; llarg, ininterromput dia de sol. L'Ambaixada britànica se n'havia anat de Roma, traslladant el seu quarter general a Sorrento. En el balcó de l'hotel Victòria, l'ambaixador, assegut, amb un barret de mariner al cap, observava atentament l'horitzó a través del monocle, tot esperant que el mistral mogués amb grans crestes les aigües de la badia. Als seus peus, en el petit port, la seva estimada Lady Hermione feia comprovacions entorn de l'àncora, tan impacient com ell per a partir en el iot. Ell mateix, amb admirable enginy i destresa tècnica, havia dissenyat i equipat aquella embarcació com un veloç vaixell de creuer, de manera que un home tot sol la podia manejar. Solia dir que no tindria gens de por si l'havia de governar a través de l'Atlàntic. Estava més orgullós del petit navili que dels seus èxits diplomàtics i passava tot el dia dins l'embarcació, motiu pel qual el seu rostre restava més embrunit que la cara d'un pescador sorrentí. Coneixia la costa, des de Civitavecchia fins a Punta Licosa, tan bé com jo. Una vegada em desafià a una cursa fins a Mesina, i, tot feliç, em va vèncer fàcilment amb vent de popa i mar gruixuda. Estimava Capri i creia que Sant Michele era el lloc més bell que havia vist en la seva vida, i n'havia vists molts».

Vol dir això que en gusts turístics ningú no es pot creure el llombrígol del món, que és ara mateix, aquí i ara, a Mallorca, un dels nostres pecats capitals. Ni hi ha crisi turística a Mallorca.

A Mallorca hi ha saturació turística. Hem tocat teulada i qui no ho sàpiga veure és que ha de menester ulleres. Ens queixam de la competència que ens fan altres destinacions quan nosaltres mateixos hem exportat hotels a altres destinacions. País de bojos! Però tornem a Capri i al doctor Munthe...

«En aquella època explorava jo la Cova Blava. Dues vegades, mestre Nicola, m'havia tret de la gruta mig desmaiat, puix que havent volgut recórrer el passatge subterrani que segons tradició, condueix, a través de les entranyes de la terra, fins al palau de Tíber i, dos-cents metres més amunt, a la plana de Damecuta... Però era delitós nedar en aquelles aigües blaves...».

Sembla que la Cova Blava de Capri fou descoberta el 1826 pel pintor alemany Kopisch, encara que n'hi ha que diuen que el seu descobridor autèntic fou el pescador de Caprera Angelo Ferraro, quatre anys abans, una troballa que li valgué una pensió vitalícia.

A la vista d'aquestes lectures de turisme històric hem d'entendre que «sol i platja» no significa «bell paisatge assolellat» i per tant, si ens volem retrobar a nosaltres mateixos, Mallorca també s'ha de retrobar o reconèixer a si mateixa, cosa molt difícil sota tanta closca de ciment.