TW
0

Crític, sense pèls a la llengua, directe. Loquillo conserva intacte aquest esperit revolucionari que li ha donat fama i que li ha portat a escriure algunes de les cançons més guerreres del rock espanyol. Mallorca és un escenari que coneix, de fet l'any passat actuà a Felanitx al costat de Rosendo en un concert memorable. Immers ara en la preparició de la banda sonora de Mujeres en pie de guerra, el rocker fa un parèntesi per actuar anit al parc de la Mar de la mà de Cadena 100. Presentarà el seu darrer disc, Arte y ensanyo.-És necessari un món d'art i assaig?
-És necessari que hi hagi una gent que es dediqui a un món diferent. Hi ha d'haver una música diferent per a gent diferent. L'únic que hem fet sempre és realitzar una música per a minories que sempre ha tingut un punt de risc i que sempre ha fugit de ser al remolí de l'èxit i de l'actitud massiva, alguna cosa que en aquests moments no tenim. L'àlbum només pretén ser un manifest d'estil i d'independència.-Avui, el panorama musical està ple d'estrelles mediàtiques.
-La música que triomfa a Espanya és un reflex de la societat espanyola. Alejandro Sanz, Estopa, Antonio Orozco o Bisbal tenen un punt 'flamenquito' comú, que té poc a veure amb el flamenc i que ven. Sembla que només hi ha un pensament únic. Aquí hi ha altres maneres d'entendre la música i la creació, una cosa que no hauríem de dir nosaltres.

-Un mal moment.
-Estam en un moment musical mediocre, hi ha una ignorància cultural absoluta. Algú llegeix un llibre? Quan parlam d'Arte y ensayo parlam d'una actitud bel·ligerant: som diferents. Quan tenia 16 anys sonaven Els Amaya o Camilo Sesto. Ara està Bisbal. Sembla que hem tornat enrere, que hem retrocedit en el temps.

-El rock està en perill d'extinció?
-Malgrat el fet que es digui que el rock espanyol està acabat, existeix un públic. Vist el panorama, és un miracle que Loquillo tregui discs, vengui, es vagi de gira i mantingui un públic espectacular. S'ha de respectar que hi ha una gent diferent. En els últims anys s'ha intentat silenciar el rock espanyol en benefici de la música políticament correcta. Cerquen artistes que no cridin i una de les postures importants del rock és cridar.