El fons del marquès de la Torre, un nou tresor de l'Arxiu del Regne de Mallorca

Els documents dels segles IX al XX, de 90 metres lineals, s'adquiriran en 4 pagaments

Urgell al costat dels dos fitxers del nou arxiu que ja estan en possessió del fons documental.

01/09/04 0:00

TONI LIMONGI.Palma.
L'Arxiu del marquès de la Torre ocupa aproximadament uns noranta metres lineals en documents, als quals s'han de sumar més de 3.500 pergamins, conservats i descrits separadament. El seu context cronològic abasta des del segle IX fins al XX. Ara és el nou tresor de l'Arxiu del Regne de Mallorca, encara que actualment en les seves dependències només es troba la petita part cedida el 1972.

En els pròxims mesos anirà arribant el material restant, una vegada que hagin finalitzat els tràmits pertinents per a la seva completa adquisició. Amb aquesta nova incorporació es reconstruirà la seva unitat documental. El Consell de Govern va acordar el passat juliol exercir el dret de retracte per adquirir l'esmentat arxiu, amb el qual es volia quedar la Generalitat després de l'opció de venda emesa per les famílies Despuig i Truyols.

L'adquisició de l'Arxiu del marquès de la Torre suposa una inversió de 850.000 euros. El Consell de Govern va autoritzar el conseller d'Educació i Cultura perquè disposi de la despesa necessària per a la seva compra i va delegar al conseller d'Economia, Hisenda i Innovació la formalització de la seva adquisició. El Consell també ha intervingut en el procés de l'adquisició. Segons fonts del Govern es preveu que la compra s'efectuï en quatre pagaments: el 2004 s'abonaran 127.500 euros; en 2005, 382.500 euros; en 2006, 170.000 euros i el 2007, uns altres 170.000 euros. Una vegada formalitzada la compra, el fons -en procés de catalogació com a Bé d'Interès Cultural (BIC)- es dipositarà a l'Arxiu del Regne de Mallorca.

Segons el director de l'Arxiu, Ricard Urgell, «constitueix un dels arxius nobiliaris més importants de l'Illa, sobretot perquè es troba sencer i intacte». Urgell se sent satisfet amb l'adquisició. Assegura que no s'«ha de polemitzar sobre la competència per l'adquisició dels arxius» i destaca el valor del material.

Com bona part dels arxius nobiliaris de Mallorca, el del marquès de la Torre s'ha format per l'annexió de diversos fons documentals entorn d'un tronc original, en aquest cas de les famílies Despuig i Truyols. Des d'un punt de vista documental, s'ajusta als cànons del que són els arxius nobiliaris: un conjunt de documents que reflecteixen l'activitat familiar en diferents àmbits -patrimonial, econòmic i legal, bàsicament. Així, per exemple, la documentació dels arxius dels Despuig i Truyols es fa ressò del paper econòmic, social i polític de la noblesa mallorquina des del moment de la Conquesta, l'estructura i funcionament de les possessions agràries o la constitució familiar. En el cas del fons Martín Gil de Gaínza, l'interès se centra en l'estudi de l'enginyeria militar de Mallorca en l'edat moderna. Si es tracta del cardenal Despuig, la documentació, encara que incompleta, té importància per a l'estudi de l'Església en el segle XVIII, la Il·lustració i la «Societat Econòmica Mallorquina Amics del País», el fons de la qual es conserva també a l'Arxiu.

«En la seva estructura hi ha seccions corresponents a l'administració del patrimoni familiar al costat d'altres que reflecteixen la presència a l'administració pública». En aquest sentit, va afegir que es «tracta d'un fons de gran importància per a l'estudi del feudalisme clàssic».