El nom de Lucrècia (510 abans de Crist)

S'ha conservat el nom de Lucrècia com a sinònim de dona orgullosa i virtuosa que prefereix la mort a la deshonra. Es formà així un mite que recrearen artistes i poetes. Curiosament, en el segle XVI, apareix també a Roma, un segon personatge no menys dramàtic:

Lucrècia Borja o Bòrgia (1480-1519), germana de Cèsar Bòrgia i filla del papa Alexandre VI. Curiosament, aquest papa, que abans d'aconseguir la cadira de Sant Pere era nomenat bisbe de Mallorca, formava part d'una poderosa família valenciana. Cèsar Bòrgia fou, a més de cardenal, un polític sense manies, inhumà i llicenciós, que va cometre nombrosos crims i morí el 1507. Lucrècia fou famosa per la seva bellesa i consta que protegí les lletres, les ciències i les arts, encara que és també acusada de tota mena d'intrigues, infidelitats i crims. Victor Hugo s'inspirà en el personatge per escriure un drama històric el 1833 i Donizetti en compongué una òpera l'any següent.

Tanmateix, altres Lucrècies es mogueren dins l'escenari de l'època renaixentista. Els historiadors de la Universitat de les Illes Balears, Maria Barceló Crespí i Gabriel Ensenyat Pujol, autors d'una interessant monografia que porta per títoPervivencia de la Tradición Clásica a través de la Iconografia y la Onomástica en Mallorca durante la época del Humanismo, ens parlen de com tots aquests noms del món clàssic mantenien la seva vigència a la Mallorca humanista. Així, llegim: «El patronímic que féu més fortuna era sens dubte el de Lucrècia. Recordem que entre les limitacions cronològiques d'aquest treball es feren notar algunes Lucrècies famoses, relacionades, encara que sia de manera nominal, amb aquests ambients propers a l'humanisme: Lucrècia d'Alagno, l'amant napolitana d'Alfons El Magnànim... A la relació de diferents Lucrècies que ja donàrem a conèixer en el seu dia, encara en podem afegir d'altres: en redactar el seu testament, Agnès de Pacs (1483), figura destacada pel que fa a la promoció del lul·lisme a Mallorca, establí una donació de vint sous a favor d'una Lucrècia de domo mea (probablement la vídua de Joan de Pacs el 1509). Aquest mateix any una Lucrècia de Tudela compra diferents draps i altres teixits; el 1485, una altra Lucrècia, germana de Francesc Talens, nomenava procurador un tercer germà, Joan; el 1488 apareix Lucrècia Perera, monja del monestir de Santa Margarida, de la ciutat de Mallorca; el 1502 documentam una nova Lucrècia, casada amb Joan Lossa; i el 1506 trobam Lucrècia, vídua d'Esteve Garau, paraire.