TW
0

Què influeix més, la música en les arts plàstiques o aquestes en la música? José Antonio Orts du anys formulant-se aquests interrogants. No n'ha trobat encara la resposta, però sí que ha iniciat un camí propi de recerca, fruit del qual han nascut peces en què la música és fonamental per a la seva comprensió, però també partitures en què els elements visuals són imprescindibles i la llum activa determinats sons, incardinats d'una manera perfecta en la resta de la composició.

El pròxim dia 16 de setembre la sala Gran de Sa Nostra inaugura Espais sensibles, una exposició en la qual els espectadors podran veure cinc grans peces de l'artista, una per sala. Orts va ser ahir a Palma per mirar l'espai i per començar a planificar els recorreguts per les seves instal·lacions, «uns recorreguts que demanen sempre la complicitat de l'espectador».

I alguna cosa més. Perquè el valencià ha desenvolupat un art en què el públic no pot ser passiu: «De fet és part de la peça, perquè la seva energia, els seus moviments a l'interior activen determinats mecanismes de l'obra que sols ell pot activar». Així, tot i que en molts de casos siguin definides com a escultures, la realitat és que les creacions són una combinació en què el temps, l'espai, el volum, el so i el moviment s'uneixen en un sol fet estètic. «De tota manera, està molt bé definir-les com a escultures perquè ho són, però no en el sentit clàssic. Són escultures com a mi m'interessa que siguin, sensibles i amb capacitat per captar la presència i la vida de l'espectador, per reviure amb la seva presència», assegurà Orts.