Toni Toledo: «Quan era petit volia ser pilot d'avió»

El bateria de Sexy Sadie rememora els seus inicis i l'herència dels bostonians Pixies

TW
0


Toni Toledo (Palma, 1977) és el bateria de Sexy Sadie. Possiblement la banda de rock mallorquina que més actuacions ha fet a la Península i més èxit ha aconseguit. Però, a part de això, Toledo té el renom de ser el millor bateria illenc. Potser per la seva professionalitat en tots els aspectes de la seva feina, i tal vegada perquè fa el que li agrada, i li agrada que surti bé. Humil i sincer, Toni comparteix la seva passió per la música amb l'aviació. El seu somni és aprendre a volar en avioneta. Mentrestant viu de la música, tot i que això no sigui gaire comú, i sempre ha fet el mateix.

-De petit, quan mon pare anava a fer feina, perquè hi partia ben prest, ens posava música perquè els meus germans i jo ens despertàssim. Així, fluixet, el primer que en sentíem eren bandes sonores de dibuixos animats d'aquella època, Banner i Flappy i L'abella Maya. -És cert. Als 14 anys vaig escoltar Surfer Rosa dels Pixies i em va deixar astorat. Ho escoltava una vegada i una altra i no aconseguia entendre-ho. M'agradava. Però, tot i escoltar-ho tantes vegades, no ho entenia. Així mateix, escoltava Siouxy and the Banshees, The Cure i Depeche Mode. -Bé, ella tocava el baix i volia que jo tocàs la bateria. A través d'ella vaig conèixer Lalo. Així vaig començar a tocar amb Dear Prudence. Fèiem versions de Pixies i poca cosa més. -Sí. Els meus pares em deien que estudiàs i que fes carrera, però jo tenia molta fe en el que feia i els deia que amb la música estava fent amics molt bons i que sempre podria tirar endavant. -Era fe. No ho sé. Però la cosa certa és que en visc. Totes les meves possessions les he aconseguides en l'àmbit de la música. Incloses les meves bateries, que és una de les coses que més estim, i m'encanta tenir-ne esment. Sobretot la meva Rogers.
-Quin és el primer record musical que us ve al cap?
-D'acord, però d'això al rock and roll hi ha un bon tros!

-D'on sortiren tots aquests discs?
-Eren enregistraments que passaven a la meva germana, que tenia de tot. Però crec que ella no ho escoltava.

-Fou llavors que començàreu a tocar?
-Més o manco. Als 15 anys vaig tenir un accident anant amb moto i vaig passar un temps a l'hospital. Un dia va venir a veure'm una amiga i em va regalar unes baquetes. No sabia ni tan sols per a què servien, però ja que les tenia vaig decidir que només m'hi faltava la bateria.

-Però si no la tocàveu, per què us les va regalar?

-Què volíeu ser de petit?
-Pilot d'avió. No record bé des de quan, crec que des de sempre. Sempre m'ha agradat molt el vol de propulsió, no m'atreuen els ultralleugers.

-Però ara sou bateria. És molta de diferència, no?
-Vós heu aconseguit viure de la música, fet que molta gent anhela. Com ho heu aconseguit?