A meitat de camí, tot pujant els pinars de Bellver, abans d'arribar al castell, topam amb una mena de capella o ermita, de la qual he parlat amb més detall al meu llibre Palma a peu. No sabem quin dia del mes d'agost s'esdevingué la feta que tal petit temple commemora, in situ i a través de generacions, ja que ens hem de situar en el darrer terç del segle XVI. En aquelles jornades, Sant Alonso Rodríguez, jesuïta, pujava a la fortalesa en companyia del seu company de religió, el pare Borrassà, i aquest, en fer-ne el relat, en castellà, diu: «Solía ir en tiempo de grandes calores; estando descuidado de este suceso, súbitamnte le pareció y sintió como vino Nuestra Señora a aliviarle el cansancio, y con un lienzo que traía le estaba limpiando el sudor del rostro».
El sant segovià-mallorquí pujava al castell per a confessar i fer missa a la família del governador o alcaide de la fortificació medieval. Aquella escena de l'aparició va córrer de seguida per l'àmbit popular i fou assenyalat el lloc del suposat succés sobrenatural. Llavors, a finals del segle XVIII o començaments del XIX ja hi havia una primera representació gràfica en un monolit de rajoletes valencianes, i el 1825, any de la beatificació del sant, el monument era restaurat i s'hi afegia una inscripció llatina explicativa, conservada dins l'actual santuari. La esglesieta o capella fou començada a construir el 1879 i comptava amb la protecció econòmica de la reina Isabel II, des que visità Mallorca el 1860. Si abans d'això pujaven fins al monolit molts curiosos, amb la presència de la petita església foren organitzades moltes romeries populars, d'entre les quals, les més importants, foren la de 1883, a causa de l'epidèmia de còlera, i la de 1888, any de la canonització que presidí el bisbe Jacint Maria Cervera. Seguiren les darreres obres de construcció i el 1885 era beneït l'actual temple i apareixia decorat amb pintures al·lusives al miracle i la vida del sant, obra del germà jesuïta Sebastià Gallés. Les escultures amb els titulars, o millor dit, el grup escultòric, és obra de Guillem Galmés. Quan el Patrimoni Nacional passà el Castell a l'Ajuntament de Palma, amb el bosc que l'envolta, Ciutat guanyava un parc d'esplai, que pogué gaudir des de l'època dels anys 30.
A finals de la dècada dels 70 la capella es trobava molt deteriorada, tenia clivells als murs, goteres a la teulada i rovell a la majoria dels ferros i reixats. Era urgent una restauració, però aquesta no arribà fins a finals del 80, de la mà de l'Ajuntament.
Els treballs acabaven el 1989 i avui aquest punt dels pinars de Bellver segueix essent visita obligada dels que pugen fins a la fortalesa, el mateix que el bust de Gaspar Melchor de Jovellanos, a una altra placeta del bosc, el qual ja ens parla d'aquesta estimada tradició dels ciutadans i del monolit que narrava la bella anècdota, transcendent, per altra banda, d'un dia molt xafogós de l'estiu.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.