El Museu de Mallorca ja té un pla per acabar amb barreres arquitectòniques

Patrimoni i Centre Històric han donat el vistiplau al pla d'accessibilitat del centre

El Museu de Mallorca ocupa l'antic palau conegut com Ca la Gran Cristiana.

TW
0

M.DÍAZ/J.NICOLAU. Palma.
Ascensors clausurats; insalvables desnivells entre pisos; escales pertot arreu; plantes i entreplantes; rampes que no compleixen la normativa. L'interior del Museu de Mallorca és una frontera infranquejable per als qui pateixen problemes de mobilitat. Per això, dins la imminent reforma que s'hi escometra, l'estrella és el pla d'accessibilitat, elaborat a la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge del Govern.

Cadires de rodes, carros de bebès, persones majors, ús de crosses. Avui, els qui es troben en alguna d'aquestes situacions ho tenen difícil per visitar el centre. Per això és important dur a terme el pla de supressió de barreres arquitectòniques, que ja «compta amb totes les benediccions», segons Joana Maria Palou, directora del Museu. El projecte ja ha passat per les comissions de Patrimoni Històric del CIM i de Centre Històric de Cort.

Palou va insistir que «la raó de ser del Museu és l'accés a aquest, són els usuaris». Amb la supressió de les barreres «s'exemplifica la llei en un espai públic emblemàtic».

L'arquitecte Jaume Mayans, de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge, va haver d'enfrontar-se a una construcció barroca dissenyada com a habitatge, no com a museu, catalogada com a Bé d'Interès Cultural (BIC) que fou el palau dels comtes d'Aiamans, conegut com Ca la Gran Cristiana. Quan es va obrir al públic, als setanta, les lleis no preveien l'accessibilitat.

En la memòria descriptiva del projecte s'explica que «s'ha tingut en compte a tota hora molta cura i respecte amb tots aquells elements catalogats» i s'ha donat «preferència al que són els recorreguts dels visitants». Davant els plànols, la impressió és que el treball de Mayans va ser dur a causa de la gran quantitat de conflictes plantejats per l'estructura interior de l'edifici. «Ha resultat complex, hem treballat el cent per cent de l'accessibilitat», deia l'arquitecte, que ha hagut de trobar solucions perquè qualsevol pugui recórrer tots els circuits expositius, tant el de Belles Arts, a les plantes nobles de Ca la Gran Cristiana, com l'arqueològic, situat a la planta a nivell del pati, amb entrada per unes escales, i en els soterranis, com també l'accés a la sala d'exposicions temporals, precedit per esglaons. A més d'adaptar els ascensors, eixamplar passadissos, i dissenyar nous banys adequats a la normativa, Mayans proposa mecanismes industrialitzats com tres muntaescales, dues plataformes elevadores i rampes. El pla d'accessibilitat i el museogràfic s'han elaborat en relació ja que el primer significarà readaptació d'algunes sales, supressió d'altres o la creació de nous espais «que guanyarem i necessitam», va dir la directora.