Mallorca, una illa d'històries i llegendes

Tan antiges com la mateixa humanitat, les llegendes no són exclusives de Mallorca ni de les Illes. Totes les cultures conegudes en tenen. El Rei Artús i els seus nobles cavallers per als anglesos, els Nibelungs per als alemanys, o el mateix Cid Campeador en la tradició castellana, són exemples ben clars.

Però, què és una llegenda? Hi ha moltes teories al respecte, i fins i tot hi ha molta gent que les confon amb les rondalles. La llegenda és una narració basada en un fet o un personatge històric que després es va modificant per aportacions populars. «Les llegendes estan basades en moments històrics, revestits per elements meravellosos», concreta l'historador Gaspar Valero.

L'escriptor i especialista en llegendes Gabriel Sabrafín creu que hi ha dos motius principals per a la creació de les llegendes. «Aquestes narracions es fan per explicar un fet que la història no concreta o per emmascarar un fet que no era oportú que es conegués», afirma Sabrafín. Qualsevol fet històric pot generar una llegenda. La rellevància dels fets i els personatges que hi intervenen i que hi hagi aspectes obscurs fan la resta.

A més, tenir una base i uns personatges històrics, «és imprescindible que la llegenda s'ubiqui en una realitat geogràfica», assegura Gaspar Valero. Si la història vol explicar un fet que ha ocorregut, és necesari que situï clarament el lloc on ha passat, ja que si no ho fa aquesta no té credibilitat.

Segons l'escriptor Miquel Ferrà, Mallorca és una terra fèrtil per al gènere llegendari. Moltes són les que es conserven i de temàtiques ben diferents, però els tres personatges principals de les llegendes mallorquines són el Rei Jaume I el conqueridor, Ramon Llull i el Comte Mal.

«Aquests són personatges que ultrapassen la història» afirma Valero. La grandesa del personatge del Rei en Jaume ha fet que s'apropiàs de fets i llegendes que no va fer ell, com la que assegura que el seu cavall deixava petjades sobre la roca viva. Ramon Llull també compta amb un gran nombre de llegendes, des de la seva conversió, els seus viatges per Àfrica i la seva mort. Les llegendes sobre el Comte Mal, que tenen com a escenari el Puig des Galatzó, no són més que el resultat de la imaginació de la gent davant la figura de Ramon Safortesa, comte de Formiguera, que sotmetia el seu poble.

També trobam altres personatges sobre els quals hi ha llegendes, com en Tià de sa Real, conegut glossador; el cartaginès Hanibal, de qui es diu que va néixer a l'illa de Conillera; o el mateix Arxiduc Lluís Salvador, encara que les seves històries «més que llegendes són anècdotes molt conegudes», assegura Gaspar Valero.

Així mateix el cicle de llegendes àurees, també alimenta la foguera. Personatges com Santa Catalina Thomàs o Sant Vicenç Ferrer són els protagonistes d'aquest tipus de fets dedicats al món religiós. «En aquest cas el fet històric és que l'església, amb la restauració de la fe, vol recordar a la gent que el cristianisme existia a Mallorca abans de la presència dels moros», explica Valero.

Santa Catalina Thomàs és un cas molt particular dins el món de les llegendes. «És molt curiós que un personatge que la seva biografia no passa de quatre retxes tengui tantíssimes històries», afirma Miquel Ferrà, qui creu que la Santa és «el nostre personatge popular més universal».

La toponímia també està farcida de llegendes, amb històries sobre corsaris, bandits, explicacions d'accidents geogràfics o altres històries desconegudes.

Adaptacions
«Moltes de les llegendes mallorquines són adaptacions», o això és el que creu Gabriel Sabrafín. Segons l'escriptor, les llegendes d'aquí són versions de narracions catalanes, castellanes o d'altres cultures. El que solia passar és que «un fet aquí no es podia explicar i s'adaptava la llegenda de fora per aclarir-ho», afegeix Sabrafin.

Tenim molts exemples que ho demostren, com el Comte Mal, que és una adaptació del personatge català del Comte Arnau. O el Sant Novici, que no és més que la versió mallorquina de Marcelino Pan y Vino. Fins i tot moltes llegendes de Jaume I són revisions del mite castellà del Cid. «La gent moltes de vegades no coneix la llegenda mallorquina, però sí coneix l'equivalent de fora» assegura Sabrafín. Fins i tot el Salt de la Bella Dona, una història tan nostra, podria només ser una adaptació. Sabrafín assegura que hi ha una llegenda al poble de Siurana, a la comarca del tarragonès, anomenada el Salt de la Reina Mora que explica una història molt similar.

Les llegendes, com a gènere de transmissió oral desapareixen, però gràcies a les darreres recopilacions que s'han fet, les històries s'estan conservant. Mentre hi hagi històries i no es coneguin tots els detalls, es continuaran creant llegendes.