Banys de mar a sa Portella (1887)

Existia, sota la muralla de mar, una platgeta. Aleshores, un home de comerç que havia nom Francesc Llompart fou el concessionari i el propietari per a crear en aquell lloc un establiment de banys, just al davant del que coneixem com sa Portella. La temporada de banys començava el 8 de juliol i es tancava els primers d'octubre i registrava la major afluència amb les calors d'agost. El balneari estava format per una mena de barracots sobre estaques amb les seves sales o peces que tenien el solatge cobert amb estores de vímet o altres fibres semblants. Hi havia també un piano, raconeres amb figuretes de porcellana, un balconet que mirava cap a la platja... Estaven separades les zones masculines de les femenines, com manava el puritanisme de l'època. Un enyorat escriptor, Lluís Fàbregas i Cuxart, escrivia, tot referint-se a les plantes enfiladisses i altres ornaments vegetals que hi havia en aquelles instal·lacions, que «amb tal hivernacle florejat, i els mobles que decoraven aquell salonet, feia la impressió d'esser quelcom de semblant als banys de la Soldana. No us estranyi tampoc que les banyistes, les d'idees i cap foll, es pensassin esser odalisques o hurís, cosa que es guardaven per a elles, perquè si en aquell temps així ho haguessin manifestat, segurament els seus pares les haurien hagudes d'enviar a fora i haurien anat a caure a un pensionat per esser més severament educades, lluny dels sorolls del món, perquè el món fou, és i serà, en excés pecaminós...».