París commemora el seu alliberament

El president francès, Jacques Chirac, va presidir una cerimònia militar a la plaça de la Concòrdia en honor dels veterans de la divisió Leclerc que, fa 60 anys, va alliberar la capital gal·la amb l'ajuda de les tropes dels Estats Units.

Davant d'uns 700 veterans de la II Divisió Blindada, coneguda com la divisió Leclerc, congregats al peu de l'Obelisc, el cap d'Estat va condecorar amb la Legió d'Honor tres exmembres d'aquesta unitat i va imposar la Creu del Valor Militar a tres militars de l'actual operació de pau «Licorne» a Costa d'Ivori.

L'acte, en què Chirac va passar revista a les tropes i el Cor de l'Exèrcit va interpretar l'himne nacional, forma part de les cerimònies commemoratives del 60è aniversari de l'alliberament de París de l'ocupació nazi.

La part oficial dels actes culminà l'horabaixa a l'esplanada de la Batlia de París, on, davant d'uns 6.000 convidats, Chirac condecorà sis veterans de la divisió Leclerc i pronuncià una discurs, igual com el primer edil de la capital, Bertrand Delanoe.

Al matí, el batle socialista va col·locar un ram a la tomba del general Philippe Leclerc, els soldats del qual van ser els primers a entrar a París la nit del 24 d'agost de 1944. Com van fer els seus predecessors fa 60 anys després de sis dies d'insurrecció popular, els bombers de París van hissar la bandera tricolor dalt de la Torre Eiffel.

Paral·lelament, es desenvolupà la part festiva de la commemoració. Dues columnes de vehicles militars i civils de l'època acompanyades cada una per 500 figurants van recrear l'itinerari que van seguir la divisió Leclerc i l'IV divisió d'infanteria dels Estats Units a la seva entrada a París, fa 60 anys, i van convergir a la plaça de la Bastilla per a un espectacle nocturn, seguit d'un ball popular.

El director de teatre Jerome Savary, que a petició de l'ajuntament de la capital va idear aquest programa festiu, havia demanat als parisencs que es vestissin a l'estil dels anys quaranta per recrear l'ambient d'aquell dia històric. Entre els protagonistes de l'espectacle figurava el cantautor espanyol Paco Ibáñez, fill de refugiats de la Guerra Civil, qui interpretà diverses cançons.

Seixanta anys després, encara es manté un misteri respecte l'alliberament de París. Les raons que va tenir el general alemany Dietrich von Choltitz per desobeir Hitler i no destruir la capital francesa continuen sent poc clares i objecte de controvèrsia entre els historiadors.

Segons la posició d'alguns, i que ha estat la hipòtesi més generalitzada, von Choltitz hauria desobeït per raons de consciència i enfrontat al dilema de ser el responsable de la destrucció d'una ciutat amb el prestigi i l'aurèola mundial de la capital francesa.

D'altres, consideren que el general alemany no tenia ja els mitjans per acomplir l'ordre, al capdavant d'una guarnició desorganitzada per l'avanç devastador dels aliats des de Normandia i per l'ambient polític conseqüència de l'atemptat contra Hitler, i a la repressió que va seguir als comandaments de l'exèrcit.

Els actes commemoratius del seixantè aniversari van començar el passat dijous amb la celebració de la insurrecció dels parisencs contra l'ocupació nazi. La Batlia de París va retre tribut abans d'ahir, per primera vegada, als republicans espanyols que van participar en l'alliberament de la ciutat.

Els combatents espanyols eren el principal component de la companyia de la divisió Leclerc coneguda com «La Nueve», manada per Raymond Dronne, que va entrar a París com a avançada el 24 d'agost de 1944.

La delegació espanyola encapçalada pel president del Senat, Javier Rojo, que va participar abans d'ahir en el descobriment d'una placa en honor dels republicans espanyols de «La Nueve», també assistí ahir a la cerimònia presidida per Chirac davant de l'ajuntament.