Aurore Sand i 'Encarnación' (1925)

Miquel Ferrà i Martorell26/08/04 0:00

George Sand, l'escriptora del romanticisme francès, aquí i ara tan celebrada o recordada, deixà, en els seus, vena artística i literària. Potser un dels seus principals exponents fou Aurore Sand, que aconseguia els seus èxits en els feliços 20. Ens ha deixat una novel·la de quadres espanyols, Encarnación, sobre l'amor impossible d'una al·lota i un capellà, tema recurrent en aquella època. Aquesta escriptora aristocràtica, Aurore Jeanne Claudine, baronessa Dudevant Lauth Sand, era una fusió de sang grega, italiana, espanyola, francesa, saxona, eslava... El seu parentiu tenia branques a la família d'August III, rei de Polònia i dels Koeningmark de Suècia, entre d'altres importants personatges de la noblesa europea. Néta de George Sand i Casimir Dudevant. Aquest darrer era fill natural del baró Dudevant i d'una catalana, Agustina Soller, que vivia a la província de Lleida, prop d'Andorra. El tal Casimir fou reconegut i heretà el títol nobiliari. Així, Aurore Sand va néixer a la històrica mansió de Nohant, a la gran cambra que ocupà Aurora de Saxònia i, després, George Sand.

Diu un biògraf d'Aurora, en parlar de l'àvia d'aquesta, George Sand, que aquella «estimava Espanya, malgrat els seus disgusts a Mallorca, quan visqué a la Cartoixa de Valldemossa, acompanyada de Chopin i dels seus fills, Maurice (pare de l'escriptora objecte d'aquest comentari) i Solange. Un dels seus balls predilectes era un bolero espanyol, i durant les seves estones d'expansions musicals, alternava amb les obres de Mozart, el seu autor més estimat, amb música espanyola. Aurora va aprendre de llavis de son pare, les primeres paraules de castellà i seguí aquell aprenentatge amb una gramàtica que, essent nina, comprà pel seu compte...».

Segueix el comentarista dient que Aurora tingué tal passió per Espanya que la volgué conèixer tant com l'havia coneguda la seva padrina i encara més: Granada, Àvila, serra de Béjar, Zamora, Alacant, València, Barcelona i afegeix que «a Mallorca hi passà dos mesos plens de poesia, alegria, llibertat, sota les velles oliveres, a la vista de pobles que fan somniar la vida dels pastors...».

No hem d'oblidar, però, que si Aurora Sand, com diu Pigmalion, mai no pogué superar la qualitat artística de la seva àvia, tampoc ho aconseguí son pare, Maurice, tot i que publicà obres tan notables i bellament escrites com Sis mil llegües a tot vapor, Mademoiselle de Cérignan, L'Augusta, Callirohé, etc.

Segueix dient Pigmalion: «He passat llargues hores ben despert i assegut a una confortable cadira de braços de la cambra que m'havien destinat. Obria la finestra i em sentia protegit de les masses d'ombres que poblaven la nit i que a Nohant són més espesses perquè el seu cel de tardor és negre com el misteri de la mort. Només sentia una orquestra de veus confuses, voluptuoses, com la pluja de primavera, i eren les fulles autumnals, que com arpes eòliques, vibraven amb el contacte de les unes amb les altres, i produïen dolorosos i agradables sons, als quals es mesclava la veu melangiosa d'alguna au nocturna».